Pensaments

La llibertat -Ets lliure? -I tant! -Has nascut on i com has volgut? -Doncs no,però això no ho he decidit jo. -La teva infància ha estat com hauries desitjat? -Sí -I la teva adolescència? -Home, aquesta étapa és de rebel.lió... -Bè,i què s'ha n'ha fet de tot allò que reclamaves? -He crescut -Crèixer no és renunciar, és lluitar amb totes les eines a l'abast per assolir la teva creença.

La felicitat Algú em pot explicar que és la felicitat ? Com s'aconsegueix ? Diuen que la felicitat és a dins d'un mateix que tant és el que t'envolti,mentre tu conservis la teva serenitat podràs obtenirla. Permeteu-me que ho posi en dubte...Sí, tens condicions de benestar social pot ser cert,en un món equitatiu podem desenvolupar les nostres habilitats.La felicitat és un luxe.Els "pobres" han de conformar-se amb la tranquil.litat

L'enyorança T'enyoro.Em sento buida,només m'omplen els records,visc d'ells.Tenim dues vides,la que ja no és i la que està sent.Potser hi ha gent que arriba a oblidar i crea una nova realitat de veritat,però jo t'enyoro. Somio amb tu.Em desperto inquieta adonant-me que allò no forma part del mateix món on crec existir,encara que mai sortiràs del meu cap,t'enyoro.

El destí Què és el destí? Alguns diuen que és el que fem,i el que no fem?El que no fem tambè ens dirigeix cap un sentit. Altres diuen que ja está escrit,aleshores som lliures? I per uns altres hi ha un èsser superior que el decideix. En tots els casos mai podrem comprovar-ho i això podrà provocar-nos una certa angoixa per uns ,una pasivitat per altres i una temeritat per uns altres.

  L'embruix Et miro i em pregunto que va ser el que em va enamorar de tu Potser, la teva mirada? Aquests ulls penetrants que et despullen l'ànima sense voler. O la teva manera d'agafar-me per la cintura suament i lentament? T'observo com et mous i sempre em sembla que sigui el primer cop que et veig. No desitjo saber-ho, trencaria la màgia que m'embruixa

Esvaït Com una petitesa pot ser tan profunda? Com una grandesa pot ser tan ínfima? Com la solitud pot ser tan immensa i alhora sentirte d'alguna estranya i curiosa manera acompanyat? Fugir !Vull fugir de tot i de tothom. Esvair-me en la incommensurable foscor.

Les escales Vaig pujant les escales,pas a pas meditant cada alçada de cama  on em portarà.No sé on vaig,no sé perquè pujo però ho faig. Què espero o desitjo trobar?A on vull arribar?No tinc por,segueixo pujant,mentre hi hagi esglaons.Penso:aquest serà l'últim.Alço el cap enlaire i em moc cegament