Pensaments

Feliç Recordo  quan  sóc feliç,sé quan sóc feliç.Que feia,amb qui em trobava.Aquesta és una emoció més i com a tal ,temporal i recurrent,però  és la mare de les emocions.Diuen que si no has estat desgraciat no saps que dius quan  parles de que ets feliç.Vius dels records que et van fer feliç i anheles nous moments que t'ho tornin a fer sentir.

Viu Mentre siguis viu ,viu!Hi haurà moments que et sentiràs mort, però no ho seràs.Enganxa't a la vida!Agafa't a qualsevol expresió d'ella,al més petit detall per més insignificant que et pugui semblar ,perquè tot és vida!La vida ens envolta,perquè si no hi ha vida no pot existir la mort.

Els innocents El món el governa el mal en una lluita constant amb el bé.Pocs són aquells que arriben al poder o l'èxit amb les mans blanques.Tot és hipocresia per la supervivència i l'ambició.La humanitat no té res d'humana.Els humans no som millors que la resta d'animals,som diferents.L'home és un assassí implacable  per sobreviure amb els altres i amb els seus.

El cor trencat El meu cor és com una flor,es nutreix d'amor i creix poc a poc.Ell s'obre temerosa i esplèndidament.Dóna tota la seva bondat i escalfor.Les inclemències del temps li passen factura, però ell es manté allà lluitant i esperant.Esperant i lluitant.

  L'Esteve Per molts anys que visqui, mai et podré oblidar, ni deixar d'estimar.Per a mí ho eres tot i de sobte et vas convertir en res.No he trobat ningú com tú ,eres únic.Recordo el teu amor incondicional i entregat i les teves quasi imperceptibles febleses. La teva memòria sempre viu dins meu.Ets la meva esperança.

Les llàgrimes Les llàgrimes broten dels meus ulls,m'alliberen de la presó de la meva ànima.A vegades esclaten de sobte i unes altres lentament. Sou les meves companyes fidels i sinceres,no em decepcioneu. Doneu cos a les meves emocions.Em miro al mirall amb els ulls anegats i em despullo.

Els núvols Sempre alçava el cap i guaitava els núvols.Cercava respostes que mai apareixien,però ella no abandonava aquell ritual.Acostumava a llegir-los observan les seves figures familiars.Ells modificaven les seves formes i colors segons el que els envoltava.Ella s'emmirallava amb total allò, l'ajudava a oblidar i transportar-se a una altre dimensió.

Tinc por.Tot és fosc.No puc aturar-me,algú em segueix en la penombra.Camino de pressa sense córrer.No veig a ningú tanmateix sento una presència.Temo que qualsevol canvi de comportament o moviment pot suposar la diferència entre la vida i la mort.Sóc en aquest fil tan prim.

Les fulles Tendres i verdes.Vestiu els cossos despullats i els abrigeu.Lleugeres i fràgils soles.Juntes poderoses.Necesiteu del vostre esquelet tant con ell us necesita a vosaltres.Viviu amb esplendor i moriu en silenci sense prolegòmens.Seques i grogues.

La mort Estranya visita inesperada.Podem programar-ho i planejar-ho tot,però ella és una fugitiva del temps.Mai l'escoltem.És la nostra ombra ,la que confía en el moment més insospitat per tornar-se present.No la pots fer fora.Ella es converteix en el jutge i executor de la nostra vida.

El gran arbre Plou i corro a buscar aixopluc a sota un gran arbre.Sospiro, tinc una sensació de tranquilitat perquè ell té cura de mi.Allà em trobo,amagada a dins del seu espai vital i no tinc por perquè noto la seva protecció, com si les seves branques s'atansesin per cobrir el meu cos.La pluja es cansa i jo m'acomiado de tu.Tornaré.

Els estels Baixa el telò i allà romanen com cada vespre.Llunyans tanmateix grandiloqüents.Alço el cap i fito tants com puc abastar.El seu resplendor em colpeix i m'intriga.Intento desxifrar la seva llum. Em calmen.

L'avarícia Aquella ambició irrefrenable que dirigeix tots els teus actes.Ets un monstre afamat.Prens i et menges tot el que veus.Mai ens tens prou.La teva ànsia de possessió no coneix límits, ni té escrúpols. Sempre  estàs insatisfet , tant és el que robis i acumulis en el teu ventre foradat.Ets perillosament insaciable.

L'enveja Et disfresses d'amabilitat, tanmateix quan  ningú se n'adona claves el teu punyal.Ets l'artista de la ridiculització de l'altre i t'alimentes dels cecs que et segueixen i riuen les teves gràcies.Sempre vols i fas per mantenir un estatus de poder.Podràs aconseguir submissió i tambè una dubtosa admiració,però molt endins teu sabràs que l'enveja és el teu mal.

Enyoro la teva mirada fosca i penetrant i com a vegades somreies amb tendresa posant els teus ulls sobre el meu rostre.Em manquen les nostres fortes e intenses abraçades.Recordo les teves caricies inesperades.Els teus petons eren dolços com la mel i perduraven als meus llavis.Em manques.

L'angoixa El món s'atura.Canvio d'escenari.Em falta l'aire,m'ofego.Obro la boca de bat a bat.Tot es paralitza menys la meva agonia.No puc respirar.El temps és etern dins meu.Espero desesperament que la porta s'obri i deixi entrar l'alè de la pau.

El vent Apareixes d'una revolada,m'envoltes amb un gran rebombori i no sé qui ets.Em regiras els cabells sense demanar permís.Insolent!Trenques l'ordre establert.Em dius colpejant la meva cara,sóc aqui!Em prens la calma per despertar allò adormit.De sobte,clarifiques la meva ceguesa.

Què amagues?No tens res d'extraordinari.Ets fred.T'examino. Ai, em surt sang! M'he punxat el dit.Has estat tu!A més de lleig, ets perillós.No et vull!No sé perquè no puc desfer-me de tu... Passen els dies i tu creixes desafiant.Un dia, quan et rego,veig un petit manyoc de la teva carn.Decideixo vigilar-l'ho.Transcorre el temps, sembla que el manyoc vol obrir-se.Ni me n'adono que guaito la sang que em vas pendre ara me l'ofereixes.Et desplegues grandiosament i espectacularment.M'acosto i oloro una flaire embriagadora.T'observo,ets preciosa i t'anomeno rosa.

L'alè Mentre em quedi alè ,viure!Si cal,m'arrossegaré per terra.Lluitaré!No importa si ningú em veu,jo seré allà cridant.Encara que em trobi només amb mi mateixa.Encara que m'inundi la més profunda obscuritat ,mentre em quedi alè,viure!Obriré els ulls i exclamaré : Sóc aqui i encara tinc alè!

Per sempre Vaig arribar a creure que allò era per sempre.Que equivocada estava!Només allò veritable ho aconsegueix ser.És tot un enigma com algú perdura en la teva vida.Busques respostes que et generen més preguntes.No entens res i xiscles,per què?Per què?

El somni Les parpelles se'm tanquem lentament.La son traïdorament em conquereix i m'adormo.Somio.Sóc liure.Puc anar on i ser el que vulgui.Sóc feliç.La seva màgia fa que tot això sembli de veritat i ho visc amb tanta intensitat!En aquesta realitat tot és possible.Em sento segura e invencible.Em desperto.