Pensaments

I l'home, va confondre el lliure albir amb el llibertinatge. Va creure en la seva supremacia com espècie. Va erigir-se amo i senyor del planeta terra. I l'home, en el seu ego etílic i descerebrat va arrasar amb tot rastre de vida.

No te preocupes por mi No te preocupes por mi, cuando mi cuerpo yazca en el suelo rodeado de un charco de sangre. No te preocupes por mi, cuando mi párpado se tiña de morado. No te preocupes por mi, cuando no me veas salir de casa. No te preocupes por mi, cuando se me escape una lágrima y te diga que me entró una brizna en el ojo. No te preocupes, no es nada.

Zoe Zoe va anar al zoo. Disparava fotos als animals i feia servir el zoom. Aquella visita la portava a un estat zen. Però, zas, va veure a una zebra en zel. Li va dir a en Zeus, que com un zombi la va apartar, deixant-la com un zero a l'esquerra.

Yuppie Es busca home jove, ben plantat, amb estil al vestir. Que tingui bones maneres, manegui calers, sigui resolutiu i bon professional. Es busca...

Whiskey Ei,posa'm un whiskey! Que la seva cremor em llisqui coll avall... Que el roure i el fum s'adhereixin al paladar. Posa'm un whiskey! Que la gola em demana aquest caramel.

El xafarder explicà que després del xàfec, la xafogor rebrotà aquella xacra i la deixà xafada. Haguè signat un xec per un xavo sense xisclà per cercà el seny i extravià la xaveta.

Herba adventícia Pobra rosella! Visqué i mala herba l'anomenaren. Quan es rebel•là ovella negra, la batejaren i en abella reina ja no la transmutaren.

Quan era petita li deien: No parlis amb desconeguts! Ara hauriem d'afegir, amb coneguts tampoc. La vida de les dones es troba regida per constants i restrictives normes disfressades de consells. No parlis, no vagis, no diguis, no facis, no et vesteixis... Tot per no provocar al dimoni, per no tenir temptacions, per ésser una dona decent i "bona muller". Perquè déu ens lliuri de no seguir les directrius! El mal ens atraparà. El mal, el dimoni són conceptes abstractes religiosos que emmascaren el masclisme com a gran divinitat de la humanitat.

Menja'm la boca! Magreja'm els pits! Acosta'm a tu d'una estrebada! Fica'm els dits pels meus forats amagats! I espera la tormenta de passió.

Esperar Esperar a algú és sotmetre't  a la seva atzarosa, capritxosa e interesada voluntat. Quan entregues el teu destí així ja no tens, la primera paraula sobre aquest. I és perillós per la salut de la teva identitat.

Miráme! Sedúceme! Desnúdame! Poséeme! Amáme! Pero, nunca, domíname!

Com acceptar que es va acabar! Com creure que ja no tornaré a estimar! No ho tornaré a fer. M'he recargolat i res em farà treure el cap. És així. Les rascades es guareixen aviat, però les ferides profundes costen cicatritzar. I no, no tornaré a estimar! Això es va acabar! Seré una mera espectadora, jugaré, si de cas, al pseudoamor. Però ja res em farà trencar. Res em farà estimar.

Violeta La meva mirada es lila perque no pot ser d'un altre color. El lila no és blau com el cel, ni és roig com la sang. Violeta em faig anomenar. Viola que no es deixa domesticar i de l'Arc de Sant Martí vol escapar. Viola per recordar, les violetes que van lluitar i van cremar.

A vegades em pregunto el perquè de les ironies de la vida. Hi ha gent que desprecia o ignora l'amor i la possibilitat d'estimar i en canvi d'altres que es moren per fer-ho. La crueltat d'uns que veuen com algú es troba sol o és maltractat i s'ha afegeixen a la burla o el maltracte. Si, hi ha els executors, però també els promotors i els còmplices. Si, a vegades em pregunto que cruel e injusta és la vida per alguns i quanta feina tenen uns per sobreviure tristement i d'altres cap per viure en plena opulència o il.legalitat. A vegades em pregunto, si té sentit aquest món, si existeix un déu i quina mena de déu permetria tota aquesta maldat. M'ho pregunto i no trobo la resposta.