Pensaments

Tinc la mirada perduda, perduda en els meus pensaments, a vegades, records. Somio que sóc una ànima innocent. Que conec el que crec que és l'amor. Somric al imaginar que de nou puc estimar. Tinc la mirada perduda  i no sé si vull retornar a la realitat. Sóc feliç allà en el més enllà.

Pagareu la vostra blasfèmia i  ni us adonareu. Seguiu gaudint del vostre llibertinatge. No mireu enrere, ni al voltant. Com amos i senyors agafeu tot allò que us vingui de gust. Deixeu morir de gana o de terror, tant és,  mentre vosaltres tingueu la panxa plena. Perquè pensar en el futur? La vida és aquí i ara. Carpe diem!

Y el cuento no va del príncipe y la princesa. El cuento va de la víctima y el verdugo. El cuento va de los espectadores  y lectores del cuento. El cuento va de los cómplices del cuento. Te cuento el cuento: El príncipe juega a las muñecas y confunde a la princesa con una de ellas . El príncipe se enfada con la muñeca ( princesa ) La princesa no quiere jugar más  y el príncipe rompe la muñeca  y asesina a la princesa. Y así es como el príncipe  se convierte en verdugo  y la princesa en víctima. Y los espectadores en cómplices de asesinato. Y el cuento romántico se transforma  en uno de terror.

El meu cos és com un gran mapa. Hi ha camins estrets i tortuosos. Uns no arriben enlloc i uns altres són la dreçera cap a un enigmàtic secret. Hi ha llargs senders que recorren  tota la figura visitant diferents ecosistemes i tornant sempre al mateix punt d'origen. El meu cos es troba gravat amb les senyals que marquen i defineixen el transcurs de la vida. El meu cos envelleix com els rius  que travessen valls i muntanyes  i desemboquen a morir en el mar.

Obre els ulls! Hi ha un món meravellós  que roman allà fora. No arriba tard, ni d'hora. Només cal que t'endinsis caminant en el seu paradís. Els fils invisibles de la natura et guiaran desembolicant la seva sorprenent bellesa Obre els ulls i mira.

El pas del temps agonitza les emocions  que un dia et van fer vibrar. Els records no responen a la voluntat de decidir el que es reviu. Potser ja no esperes res, ni tant sols el costum d'esperar. Només resta oblidar. Oblidar per tornar a estimar.

No permetis que cap ànima fosca  esborri la virginitat del teu somriure. No obris el teu cor a qui no en té. No creguis en les promeses buïdes de qui no paga preu ni condemna. No reneguis dels teus principis  per un ideal grandiloqüent. Enamora't de tu mateixa  i estima't fins les teves acaballes.

No et vull dir adéu, Raffaella! Per a mi no has mort. Cantaré i ballaré les teves cançons fins al final dels meus dies. No et vull dir adéu, Raffaella! Gràcies a tu estimo la dansa, gràcies a tu vaig conèixer  el que em fa feliç. La teva alegria, el teu somriure travessava la pantalla. No et puc dir adéu, Raffaella! No puc dir adéu a la felicitat.

I allà on es va vessar  la sang dels nostres germans, no regnarà cap ocell rapinyaire. Les nostres filles no miraran el cel per celebrar  la victòria dels enemics. De la punta de la llança farem ganivets d'acer  per recordar l'origen  de la bàrbarie. No permetrem que ultratgin la vostra memòria  i no ens aturarem fins aconseguir un anhelat i merescut rescabalament de la vida i la història.