Pensaments

L'any 1714 perdérem la guerra. L'any 2017 ens varen tallar la victòria amb l'espasa  de la humiliació i la presó fem de les derrotes les noves fites. Marcarem la passera de la nova patria amb la flor groga de l'esperança. Marxarem forts i valents  pels camins del nou futur. Creuarem rius i riuades de gent que no vol que hi passem, que no vol que  continuem. Les amenaces mal amagades ens arribaran d'arreu. Anirem sempre amb el cor preparat pel combat  i el cap per el raonament dialogant. Tenim la paraula, tenim les paraules de pau i serenitat, però ningú ens farà  renegar del nostre passat. Ningú ens farà no expressar el nostre sentiment i anhel d'un estat lliure, independent i català. Ramona Arimon i Mestres

L'ésser humà és el càncer de la naturalesa. Hi ha persones que són com un càncer,  són paràsits malignes. La seva funció és desenvolupar-se  sobre els cossos d'altres. No aporten riquesa sino devastació. Al principi aquesta invasió és subtil,  no te n'adones, però s'expandeixen lenta i inexorablement.

Sota la màscara es revela la disfressa. Els ulls ignots no confessen les intencions d'aquells bandolers de la vida. Sota la màscara són homes respectables, sota la màscara són gent de bé, sota la màscara són honorables cavallers. Sota la màscara riuen maliciosament, sota la màscara escupen  el seu verí, sota la màscara maquinen les tretes més  perverses. I és per això que sota la màscara romandran.

De sobte, et vares convertí en un criminal, un perill pel poble  al que havies servit. El teu germà cavà la terra i t'amagà, però algú proper et va traí. I un disset d'octubre, la vida et varen manllevà.

Si no en saps res parla amb la Inés, si és del teu interès escolta a la Inés i si la Inés no te'n pot dir res, en un no res esbrinarà el que volgués.

Naixement Esglaï de l'alegria. Riure de satisfacció. Immensa felicitat. Sorpresa que em conquista. Felicitat que m'inunda. El vol d'un ocell, una cabriola. Claror que m'enlluerna, llum que em reconforta. Goig de sentir cada carícia de la brisa, plaer de l'olor despresa. Explosió de colors que pinten el nostre interior. Corre, busca! Hi és, t'espera. Música dolça que et desperta, aigua que et refresca, tacte tou que gaudeix el nostre cos. Una gran manta de sensacions que ens cobreix, que ens nodreix i que sempre ens salva de la desesperació per ressorgir cap a l'inabastable cel obert.  Vida La vida com s'escapa, vida que fuig. Ella s'esvaeix entre el dits com el fum. Fum que envolta la meva silueta acariciant-la fent-la seva uns instants, breus e indomables. Boira on s'hi perd la raó. No recordis si l'has vist, no escoltis el que vas saber! L'essència captura el teu alè, xiuxieja com el vent a punt d'entrar al teu estatge. Deixa'l