Pensaments

¿Brota en ti aquel amor, sin prisa, pero sin pausa? Aquel amor que te desasosiega cuando te falta. Amas cada recuerdo  y recuerdas cuando amas. En tus ojos el amor se delata. ¿Tus púpilas se contraen y dilatan  al sentir cerca la piel tibia  de tu persona amada? Entonces, amas.

Temps de plors, baules humides. Temps de riures, baules lluents. Temps pròspers, baules obertes. Temps convulsos, baules trencades. Temps rebels, baules torçades. Temps perillosos, baules tancades. Cadenes arrossegades eternament, cadenes pesades sobre l'ànima, cadenes esclaves de la vida. Cadenes fugides del destí, cadenes perdudes en l'inframon. Danses còsmiques de baules  en infinites cadenes enllaçades.  

En la  foscor i les tenebres, ens amagarem. Reposarem fins retrobar  les forces perdudes. Recollirem les nostres cendres per recordar el que varem ser. Mantindrem vives les nostres brases  per cremar els mals esperits. I en una albada plena de foc  ens alçarem i ressorgirem.

Eren rodones i arremangades, suaus com la pell dels préssecs. Les movia amb ritme i naturalitat. A més d'un se li sortien els ulls de les òrbites. Natges de préssec l'anomenaven.

Em retiro de la vida. Vols dir? Això és un impossible. Ja no obriràs els ulls amb l'albada? Ja no t'encisaràs amb la claror de la lluna? No et pots retirar de viure.

Un set setembre naixeres  amb l'esperit d'una serp al coll. Unes mans fortes et varen alliberar. I un set de setembre vares respirar.

Tinc un desig dionisíac. Elles formoses s'exhibeixen en el seu petit i robust tron i cauen com gotes d'aigua en suspens. Perles ovalades nien  sobre els meus palmells. Separo delicadament, la carn tendra i sucosa de la seva pell, la mossego pausada i delitosament. Potser és un sacrilegi,  però què no ho és?