Pensaments

Una mare sent eufòria  quan t' abraça. Una mare t'acarona, et pentina i et recrimina. Mare és aquella  que t'escolta, que et fa costat  quan tothom et repudia. Una mare té cura i la paüra no l'atura.

No sóc una nina,  no parlo quan tu m'ho demanes. No sóc una titella,  no em moc quan tu estires dels fils. No sóc una incubadora  per mantenir viva la teva descendència. No sóc una mainadera  mentre tu gaudeixes  contínuament de la solteria. No sóc una minyona de la nostra casa. No sóc la teva exclusiva joguina sexual tres-cents seixanta-cinc dies l'any. No sóc ni més ni menys que tu.

Perquè hem d'endinsar-nos  en els amagatalls més desconeguts de la nostra consciència per retrobar el fil que ens uneix i no perdre'ns  en les il.lusions d'una falsa vida. La nostra essència ha de germinar, s'ha d'arrelar i ha créixer  com un arbre majestuós, on les branques s'obriran com braços que recullen els fruits d'una feina dura.