Pensaments

Cerco la pau que em lliura l'olor  que esclata quan la pluja cau  en els sòls eixuts. La rosa dels vents em salva  de les taques lluminoses que em priven d'albirar  el camí del meu destí. I resto a l'empara de les forces magnètiques  d'una brúixola que lluita per no embogir.

La teva irreverència no implora clemència. La teva independència no esdevé conseqüència. La teva resistència es transforma en resiliència. La teva autosuficiència demana paciència. Ets ciència.

Veig com les meves germanes  són assassinades de totes  les maneres  inimaginables. Veig com les meves germanes  són torturades sense pietat, brutalment violades  i colpejades fins la mort. Veig com són imposades a vestir sense lliure albir, forçades a abandonar la seva llar  i deixar la seva terra natal. Veig com les que sobreviuen  passen penúries i mal viuen en una presó fantasma. Veig com la llibertat és absent.