Pensapoemes

El agua mana de mi tierra como la sangre de mi cuerpo. Las gotas de lluvia me inundan y sumergen en el oceáno. El viento me sacude y balancea como una hoja seca ligera. La lluvia y el viento me envuelven golpeándome contra la tierra. Y siempre regreso a mi tierra, tierra húmeda dónde reposo  y brota el agua  como la sangre en mis venas. Gemma Arimon i Mestres 

No permetem que ningú ofegui la nostra flama. L'enveja traïdora cobreix amb un vel els nostres ulls perquè molts ignorem  la llum que es desprèn d'ella i que ens guia enmig de la foscor. Atiem el foc amb molta cura perquè una ventada no el faci desaparèixer. I lentament, d'un magnífic i sol foc poderós  neixen les flames rebels  i trotamons que viatgen i enlluernen els indrets més llunyans  a la recerca de la desitjada llibertat, on el cel rogenc de l'horitzó  és fon amb l'escalfor del nostre cor.  

Poesia en crisi Si un poema hagués de reflectir  una representació del món actual parlaria de... Ambició, enveges, furts, odi, guerres, destrucció, morts. L'home poderós en la seva prepotència i omnipotència designa: Qui viurà. Qui es convertirà en mà d'obra barata. Qui es deixarà manipular en la ignorància o la conveniència. Quina informació veraç o no, arribarà a la ciutadania.  La línia entre el bé i el mal és difusa. Religions corruptes, sectes ocultes. Capitalisme feroç. Consumisme frívol. L'intel·lectual supremacista sense escrúpols  crearà una maquinària divina  que esborrarà les falses imperfeccions de la natura i així serà quan l'ésser humà carnal esdevindrà  una computadora absent d'ànima espiritual.    Gemma Arimon i Mestres 17 de Juny del 2025