Pensapoemes

Ella des de les seves connexions neuronals feia temps que no restava amatent  a una envestida de l'amor sorprenent. Aquella utopia resseguia les esquerdes  del seu imaginari per no formar-ne part. Les seves hormones en continua transformació  s'havien trobat en un atzucac del que tampoc en sabien recular. En aquell laberint mental li fugien els pensaments, pensava que pertanyia a un altre món  o potser només s'havia construït una presó  per salvar-se d'un perill desconegut. Tanmateix, restava amatent  a un canvi de viratge. 

La vida és una lluita constant  dels éssers vius per sobreviure. A vegades em som conscients  i unes altres fem giragonses  sense solta ni volta. L'inescrutable misteri de l'origen  de la creació fa que cerquem quelcom que ens apropi a l'última veritat. Però realment ens sentiriem complaguts, si se'ns revela la gran resposta holística? O precisament tot és fabricat  com la gran maquinària d'un rellotge on tot encaixa i funciona a la perfecció i no ens qüestionem el perquè... Tota criatura té un motiu d'existència  encara que no el coneguem i no el comprenguem. Res és a l'atzar.  Ens enganyem si ho pensem.

L'amor dels nostres cors  ens guia a la recerca de la felicitat i ens porta pels camins de la vida  amb una bella poesia a les mans. El perfum del petricor  ens fa levitar i observar  la transformació de la mare terra  en el seu misteri per engendrar  tot ésser vivent aquí i allà. A l'horitzó des de el Zenit al Nadir mostrem unes pinzellades multicolors. I com ànimes viatgeres, cadascuna amb el seu dir ens hem trobat avui per fer brollar la melodia dels mots  que de forma natural dansen pel poema. Banyem-nos doncs en l'encanteri  com dones d'aigua que som! Dues veus, una del Vallès, l'altre maresmenca  i en la pau de saber-se veritat s'han trobat també per cridar  als quatre vents i amb tota llibertat: Ja n'hi ha prou de malmetre la terra, i aniquilar la infantesa de dol i fam!  Si us plau, pareu la guerra! Núria Garcia i Gemma Arimon