Pensapoemes

La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses  han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.

Es disfressa d'amabilitat i quan ningú se n'adona  clava el seu punyal enverinat. És l'artista de la ridiculització de l'altre,  s'alimenta dels cecs que la segueixen  i riuen les seves gràcies. Sempre vol i fa per preservar un estatus de poder. Mitjançant  la por podrà aconseguir submissió  i tambè una dubtosa admiració, però molt endins seu sap  que l'enveja és l'arrel d'aquell mal.

Sóc aquella que ja no sóc. Sóc la mateixa plastilina  que es va modelant  per mans alienes. Sóc el gerro trencat i reparat. Sóc el vestit vell recosit. Sóc la ferida oberta  que cicatritza. Sóc el cor supervivent colpejat pels desamors. Sóc una dona i sóc totes. Sóc.