Pensaments

"La gata maula" Ella amb la seva veu dolça i suau et dirà el que vulguis sentir.Crearà un aura de benestar, sent amable i agradable.Farà que confiïs en ella.Li confessaràs el teus més obscurs secrets.Però el que no t'imaginaràs és que a les teves espatlles, ella estarà teixint una terinya per atrapar-t'hi.

El tren Ella corria ,l'hi mancava l'aire,patia per perdre el tren i no complir el seu destí.Ella ignoraba on la portaria aquell tren i quan pasaria.Quan va arribar a l'estació es va adonar que circulaven molts trens en diferents direccions.Com saber quin era el seu?O ho eren tots?

Dansant Ella sempre dansava.No podia parar de fer-ho,era com les ballarines de les caixes de música que donen voltes sobre si mateixas.Mentre tingués corda dansaria.La ballarina no sap que algú li dona corda.Ella no vol saber si alguna vegada deixarà de dansar.

La por a la vida Es pot sentir por a viure?Com no tenir paüra a patir!L'ésser humà és capaç de convertir-se en un robot?Diuen que no reconeixes l'alegria si no experimentes la tristesa.Potser són dues cares de la mateixa moneda...Una no té raó de ser sense l'altre?Si és així,el nostre dret i deure és viure.

Les roses del desert Ahir em van parlar de les roses del desert.Una raresa de la natura i curiosa bellesa.Aquestes sorgeixen de l'acció i combinació de matèries primeres i fenómens meteorològics.El desert seria l'ostra i la rosa la seva perla.

El terreny Ella va donar una volta sobre si mateixa i la seva vista no abastava a veure cap mena de prova de civilització.El cel era blau i el terra verd.Somrigué.Les herbes del camp eren altes ,moltes quasi bé l'hi arribaven als genolls i algunes fins la cintura.Es trobava en un indret salvatge, oblidat de la mà de l'home per un temps.De sobtada es va llançar sobre aquella catifa i va rodolar uns quants metres.Com n'era de joiosa!

Els racons El cel estava ennuvolat,tot era fosc.Els núvols cada cop eren més negres.Una tempesta planejava sobre seu.Tot d'un plegat,ella sentí una revolada d'aire fred, alçà la vista i  veié uns raigs de sol tímids i dèbils que aparegueren entre els racons del cel.

Els límits A la llunyania s'erigien unes muntanyes. Els núvols grisos descansaven damunt d'elles.Ambdós creaven una escena imponent i misteriosa. A una banda, unes ombres de color ataronjat apuntaven.

T'he perdut Ja no em buscas.De res, serveix tot l'amor que jo et pugui oferir, si tu no el vols agafar.Tot ha estat un miratge.Un somni del que no vols despertar, però això és inevitable.El destí ha parlat,no ets per a mi.

L'amor oblidat L'amor que no és vertader té data de caducitat.Tu penses que allò que vius serà per sempre i t'equivoques.Els sentiments si no són purs, no perduren.Un dia et trobes recordant el que ja va deixar d'existir i no saps perquè va succeïr.Uns altres,els que no estimen,no recorden,obliden. G.A Podeu trobar els meus pensaments i poemes a monkititi@blogspot.com

Ella havia caigut extenuada, li mancava l'aire. Reposava sobre aquell terra fred.En aquells instants li esclataven al cap molts pensaments aliens. Es va preguntar que feia allà i com hi havia arribat,en aquell moment no va trobar les respostes.Tancà els ulls, inhalà profund i s'aixecà.

T'estimo No puc evitar-ho,t'estimo.No aconsegueixo fugir del teu magnetisme.Quan no et tinc a prop t'enyoro i quan gaudeixo de la teva presència,t'adoro.Potser només estimo estimar-te,però,tant és,t'estimo.

L'home a imatge i semblança Sisé dia del Génesis:Déu crea l'Home i la Dona a la seva  "imatge"  i  "semblança" . Se'ls diu "sigueu fructífers, i multipliqueu-vos, i ompliu la terra i sotmeteu-la." L'home s'ha reproduit i ha estat productiu.Ha conquerit el planeta i s'ha convertit en l'amo i senyor.Ho sento, si l'home está fet amb el teu reflex ,jo no vull pertanyer a aquesta espèciè.L'home s'ha arribat a creure que ell és  Déu i pot fer i desfer tot el que trobi al seu abast.No té mida,és un mortal jugant sense escrúpuls a ser immortal.

L'amor és infinit Sempre et recordaré,mai t'oblidaré.Quan creia que no et podia estimar més,de sobte m'adonava que el que sentia era diferent,havia crescut.No parava de créixer,no s'aturava,era imparable.El meu amor era immens, però la meva força no.

Les edats dels moments El transcurs del temps et canvia.No pots contradir-lo perquè guanyarà ell.No t'aferris a res ,ni a ningú.No creguis que allò continuarà sent igual i que algú es mantindra al teu costat. Algunes circumstàncies són temporals i quelcom sentiments són fugaços.El món gira.Tú pots observar com ho fa o acompanyar-lo,però tan en una postura com l'altre sentiràs la seva força.

Mea culpa.Sóc una dona pecaminosa.Deixo que apareguin els meus greixos i els hi dono aire.Ho sento,jo no entenc d'opressions en el meu cos. M'agrada gaudir del menjar com altres ho fan amb el tabac,l'alcohol, etc. Sí, com tots els pecadors un dia u altre arribarà el meu judici,però serà el meu no de ningú més.

Que no us enganyin! Quan no haguem de parlar de discriminació laboral i social es que ja no en tindrem.Quan no haguem de parlar de morts es que ja no hi hauran.Quan no haguem de parlar de cap mena de tracte vexatori es que ja no el patirem. Que no us enganyin, manca molta feina a fer !

Tu que em mires amb menyspreu, tu que em parles amb desdeny,tu que em toques grotescament quan ningú t'ha convidat, tu que em sotmets amb cadenes que només veig jo, tu que et creus amb el dret d'arrabassar-me la vida. Deixa'm que et digui: No ets un déu! Si déu existeix no és com tu. I no oblidis que tu ets igual que jo, al menys en un aspecte, no pots lliurar-te de la mort.

La càndida Ella jugaba al pati.De sobte, alguns companys varem començar a perseguirla.Ella corria i s'amagava.No sabia perquè ho feien.Quan l'atraparen li confesaren que volien que els donés un petò.Ella s'hi negà i la varen continuar assetjant.En un moment es va topar amb un professor i desesperada li va dir que no la deixaven en pau i ell li va respondre:No serà que els provoques?

El vestit rosa En Pau tenia cinc anys.Un dia li va demanar a la seva mare que el vestís de color rosa.Ella li va respondre que no tenia cap peça de roba d'aquest color perquè ell era un nen i els nens no portavem el color rosa.L'endemà en Pau va requerir-li un altre cop el mateix i la seva mare s'hi va negar.En Pau se'n va anar cap a l'escola molt trist.Al dia següent en Pau va tornar a fer la seva petició i la seva mare va dir-li que mai es posaria el color rosa.En Pau no va entendre res,es va posar a plorar i no va voler anar a l' escola.El millor amic d'en Pau el va anar a veure aquella tarda.La mare d'en Pau li va explicar el que havia succeït i l'amic va contestar: I perquè no pot vestir-se de rosa si això el posa content? Va arribar el proper matí i a l'escola tots els companys d'en Pau van preguntar-li on havia trobat aquell conjunt rosa.

Tempesta Al meu esperit hi ha tempesta.Se'm regiren les emocions.El seny em parla, però el cor no fa cas.On és l'equilibri?Crec que cadascú ha de trobar el seu.Quan seny i cor es contradiuen no tenim pau.

Perdoneu-me,si podeu! Perdona'm si et vaig causar mal,no ho vaig planejar.Perdona'm,si en algún moment,et vaig tractar malament,no era la meva intenció.Jo no m'he perdona't,la culpa i el càstig sempre m'acompanyaran allà on sigui.