El terreny

Ella va donar una volta sobre si mateixa i la seva vista no abastava a veure cap mena de prova de civilització.El cel era blau i el terra verd.Somrigué.Les herbes del camp eren altes ,moltes quasi bé l'hi arribaven als genolls i algunes fins la cintura.Es trobava en un indret salvatge, oblidat de la mà de l'home per un temps.De sobtada es va llançar sobre aquella catifa i va rodolar uns quants metres.Com n'era de joiosa!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys