No pots témer res

No et pots imaginar, 

éssers humans assetjats

i cercats en una presó sense barrots.

No pots concebre,

infants morint-se de fam

i l'execució de persones 

que només busquen aliment.

No pots creure en la desolació 

que sents quan veus 

com destrueixen casa teva

i romandre en un cementiri de ciment

perquè encara tens un bri d'esperança

de que tot aquell malson desaparegui.

Però albada darrere albada,

hi ha més tombes per excavar.

I no pots témer res,

perquè tu no ets allà.