Pensaments

Riu Riu encara que no et vingui de gust.Riu fent molt soroll per espantar els teus dimonis.No aturis el teu riure.No et fa prou gràcia,amb tot això, riu.Riu,riu,riu com un boig que no sap callar.

No et sento Pssspsss,li deia i ella responia:No et sento!Estimat meu,mostra'm d'una manera nítida el teu amor.Que jo no en tingui cap mena de dubte i la resta del món tampoc.No desitjo viure com una fugitiva,ni amagar-me de res ni de ningú.Vull ésser lliure i presumir del meu amor!

Salta! Salta,encara que no toquis el cel.Salta poc,salta molt, però salta.Pren impuls,alça les teves cames i estira els teus braços enlaire i salta.No romanguis assegut i salta!

Tic tac Tic tac,tic tac.Som un rellotge de corda.Els segons i els minuts transcorren irremeiablement.Pots avançar o endarrerir el teu rellotge, però no canviarà el temps real.Depèn d'un mateix decidir viure en una mentira o no.

Llum Que no s'apagui la teva llum.Encara que t'envoltin amb un tel,encara que et tanquin en una habitació sense finestres.Encara que la teva llum sigui dèbil,no permetis que desaparegui.Si hi és, per molt petita que es trobi,sempre et donarà claror.

Rendició Em rendeixo.Jo he viscut una història que no ha estat compartida.És una de les pitjors situacions que ets pots trobar,perquè per moltes explicacions que demanis, no te les proporcionen perquè consideren que no ho han fer.Sents dolor i més dolor que et deixa marcada l'ànima de per vida.

Crida! Vull cridar.Que la meva ràbia esclati.Desitjo aturar-me en sec i bramar al cel.Esgotar-me de xisclar i que no em manqui res per treure fora.

El fil Molts cops, la nostra existència depén d'un fil prim e imperceptible,podríem anomenar-lo destí o sort.Si,nosaltres prenem decisions,però que fa que escollim fer una o un altra cosa?La cultura?La educació?Bé,parlem d'una societat on es pot decidir...

I la vida continua... Després del pànic i el terror,la vida continua.Després del schock i la consternació,la vida continua.I ha d'esser així,perquè la vida ha de sobreposar-se a la mort.

Dolor Que m'importen els anàlisis ideològics o polítics!Jo ara tinc dolor.Dolor de que aquella persona s'anat per sempre.Dolor de que un altre subjecte li ha robat la vida sense més ni més.Ara només tinc dolor!

La pau La pau no ve sola,s'ha de treballar.Tracte a tothom com t'agradaria que ho fessin amb tú.No et creïs enemics absurds.Que la tolerancia et guiï,però no la passivitat.

Fuig Corre cap a l'abisme.No miris enrere.No pensis.Només corre.Fuig.A vegades no pots salvar a algú, perquè no vol ser salvat.

Fosc És fosc encara.Comença a clarejar.Desprès de l'obscuritat apareix tímidament una claror suau.Es com si ens deixés temps per assumir el nou dia.Tot canvi té un procés de transformació.

La muntanya Des de el terra creia que no arribaria mai al cim,però ho va fer.Un cop a dalt,algú l'ha va empenyer bruscament i va caure rodolant fins aterrar de nou al peu de la muntanya.Estava ferida,dolorida i el cap li donava voltes.No comprenia el que havia succeït.I allà es va quedar,derrotada,pensant com aixecar-se de nou.

La fràgilitat Sóc fràgil.Sóc com una planta durant una tempesta.El meu cos es gronxa d'un costat a un altre.El vent em sacseja i les gotes d'aigua em golpejen fort.Però jo inconscient continuo dempeus.

Enlluerna'm Enlluerna'm.Fes que oblidi el passat.Fes que senti ganes de viure.Enlluerna'm fins que em maravelli veure el sol cada matinada.Em taparé els ulls per enlluernar-me de nou.

Pinta'm El meu rostre no diu res i tot.Pinta'm els ulls negres com la meva ànima.Pinta'm els llavis vermells com la meva sang.Pinta'm les galtes simulant rubor.Maquilla'm com si anés a representar l'obra més gran de la meva vida!

Sospira I va sospirar...Recordava aquells fugaços instants que havia estat feliç.El fil de la joia és molt prim per alguns i enredat per uns altres.Si aquest es trenca, ja no és pot enfilar.

Fredor Com algú potser tan fred i oblidar anys d'intímitat de la nit al dia?El dolor et destrosa, però l'ignorància et mina per dins com un verí lent.