Pensaments

L'u d'Octubre Per molts és només el primer dia del mes. Per uns altres és el dia d'un cop d'estat. I per altres és el dia que varem votar. Varem votar contra tot pronòstic. Varem votar desafiant l'estat establert. Varem votar arriscar-nos a no saber que passaria. Varem votar pagant un preu, però varem votar. I aquell dia que varem votar, no l'oblidarem ni el perdonarem mai.

Cos i ànima Li passava la llengua per els llavis i entrava en un estat de submissió.Tan sols s'ho permetia en aquells moments íntims.Es trobava indefensa.Era allà,entregant-se en cos i ànima pregant perquè ell fes el mateix.

Bonica I allà,en aquell racò amagat que ningú mira,vas néixer.En aquella solitut vas créixer.La tranquil.litat et protegia.Que n'eres de bonica!No necessitaves res més que viure.

Tombar No puc parlar del que se sent perquè experimentar-ho seria no tornar.On és el llindar de la vida?Estem predeterminats per sobreviure.A què?A qui?A vegades és veu impossible trobar una sortida.El nostre amic i enemic,el cervell,no saben per on tombarà.

Lliure I les calces m'esquinçaré, si això és el que vols! Em rebolcaré en el fang, si així t'excites. Em despullaré sota la pluja i ballaré per a tu, si és el que desitges. M'exhibiré davant dels altres si et satisfa. Però recorda, mai programaràs la meva ment. Jo decideixo complaura't o no.

Quan la ment no tingui més remei que escoltar el defalliment del cos començarà la llibertat. Quan el cos esclati i ho arrossegui tot, direm prou. Mentrestant només som autòmates que viuen per treballar. Mentrestant com animals engabiats suportarem tota mena de tracte. Fins que en un sol ésser diguem: Prou!

Margarida Margarida corria pels camps, olorava les flors i cuidava els animals que es trobava. Margarida estava tranquil.la i era feliç. Un jorn va ajudar a un noi que havia caigut i s'havia fet una ferida lletja.El noi es va adonar de la delicadesa i puresa de Margarida i la va seduir. Margarida estava desconcertada, però hipnotitzada. Margarida no volia canviar i lluitava per no fer-ho. Quan més es rebel.lava més veia la part obscura d'aquell noi. No el podia deixar, tanmateix rebutjava certs comportaments. Quan el noi va estar completament curat va desaparèixer. Margarida ja no tenia olfacte.

Niu Vull espolsar-me aquest foc gelat que em crema.Ha niat al meu cos.Quan es fon,bufa el vent fred i allà segueix.Quan es refreda, calenta el sol i allà es queda.Reposa sobre meu,s'hi troba a gust.

Perdona'm Perdona per creure que allò nostre era de debò.Perdona per pensar que les teves paraules eren sinceres.Perdona per a no ser-te deslleial.Perdona per donar-te més del que et mereixies.Perdona per no perdonar-te.

L'home del far  De cop i volta s'adonà que portava allà innumerables nits. Hi havia atracat per mitjà de la desesperació. Amb més dies dolents que bons, el temps havia transcorregut sense pietat. La seva vida era una gran absència. L'únic que el mantenia viu era il.luminar el mar.

Cuca Cuca era molt bonica.Blanca i suau.Ella es feia gran i forta,però ningú s'ha n'adonava.Era delicada fins al punt que el seu tacte eren carícies.Un bon dia,Cuca va desaparèixer.El que ningú va assabentar-se es que ara Cuca era Ona.

Ser català Em varen preguntar que és per a mi ser català i jo vaig respondre... El fet de haver nascut a Catalunya no vol dir ser català.El saber parlar la nostra llengua no significa ser català.El ser català és molt més que una terra i una parla.És un sentimient amb el que es neix o s'adquireix.És una lluita amb la que es creu. Per tant,ser català és estimar la teva cultura i el teu poble i lluitar per la seva dignitat i llibertat.

Què boniques i dolentes són les mentides! La mentida ha d'ésser vestida amb colors llampants.Si no qui s'hi fixaria? La mentida ha de tenir molta psicologia per enredar amb les seves terinyes.La mentida et dirà el que vols sentir. La mentida,un cop descoberta,farà que dubtis de tu mateix.L'enemic de la mentida és la veritat.Pot ser obvi,però per cercar la veritat t'ensopegaràs amb molt entrebancs que no t'ho semblaran.

Tempesta Quan l'aigua s'aixequi i el vent se l'endugui brotarà ella amenaçant.Esclatarà rugint i escupint foc.Per alguns manifestarà l'ira dels deus,per altres serà un procès de la natura.Respectada haurà d'ésser per perillossa,però necessària.

Lliure Quan va arribar es va despullar d'una revolada i va fugir cap a l'aigua.Mentre hi entrava corrent cridava.Necessitava capbussar-s'hi.Bussejava i es sentia "com peix a l'aigua".Mai gaudia tant com en aquells moments.No en tenia prou.Estava pletòrica.Allì i tan sols allì era lliure.

Eros Aquella boca pecadora em xuclava el dit.El seu nom era luxúria.Era impossible negar-s'hi,i més,si allò no ho havies experimentat mai. L'atmosfera es buidava de sons superfluus.Eros em mirava amb desig.Jo,amb sorpresa i ansia.I uns instants més tard ens posseíem.

Un altre remei. Havia experimentat la malaltia i la mort dels éssers estimats.Havia perdut amistats d'anys.Havia estima't i l'havien deixa't.El temps havia passat i no l'hi havia quedat res.Estava perduda i es trobava sola.No sabia d'on treure les forçes per continuar, però ho havia de fer perquè no tenia un altre remei.