Cos i ànima
Li passava la llengua per els llavis i entrava en un estat de submissió.Tan sols s'ho permetia en aquells moments íntims.Es trobava indefensa.Era allà,entregant-se en cos i ànima pregant perquè ell fes el mateix.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada