Pensaments

Colors Avui vaig de groc i demà aniré de lila.Construiré un preciós arc de Sant Martí.Allà on vagi el mostraré orgullosa.N'hi ha que són daltònics i només veuen un sol color.Jo vull un món ple de colors on l'alegria i llibertat es donin la mà per abraçar la pau.

El llegat Tenim el deure de no oblidar.El nostre llegat és difondre l'injustícia de la memòria.Hem de tenir cura que el virus de l'horror i la bàrbarie no es desperti de nou.Per el nostre passat,el nostre present i el nostre futur hem de mantenir viu el llegat.

La llauna de sardines  Sempre m'explicaves  que a la presó et donaven una llauna de sardines a repartir i aquest era el gran àpat de la setmana. La fam se us va ficar al cap i encara que sortís l'arc de Sant Martí,  el cel sempre amenaçava tempesta.

La finestra Aquest petit forat on es somia observant l'horitzó. Aquesta alenada d'aire verge que et protegeix de l'absoluta bogeria. L'escletxa per on travessan els raigs de sol i et disparen a la vida. La porta que barres quan fuges del món.

La resiliència catalana L'història d'un poble la defineix la seva capacitat de resistència i adaptació al seu entorn i esdeveniments de naturalesa agressiva.Quan ets assetjat tens que recórrer al teu enginy.I quan això es perpetua en el temps has de transformar la teva ira en una extranya calma.

Com peix a l'aigua  Trobar-se en terra de ningú.El cor descobert i el sexe censurat.Bellesa salvatge i cames lligades.La terra fuig,el mar atrapa.Seducció enganyosa i amor estèril. Capbussar-se en l'infinit.

Innocència Ets podrit per dins.Cerques quelcom que et torni a la vida,encara que sigui per uns instants.La puresa t'hipnotitza fins al punt que no saps si els teus records són reals.Quan perceps la calidesa de la confiança t'excites i emprens un punt de no retorn.Ets un malalt no diagnòsticat.

La ignomínia d'un poble Hem de tenir cura de que la ignorància no s'estengui com a democràcia i la intolerància com a dictadura.Aquests són els nostres enemics més ferms perquè poden desencadenar la bàrbarie sota un poble.Els individus no poden tolerar quelcom que no coneixen i tampoc conèixer quelcom que no toleran.I per a convertir un desconegut en algú conegut t'hi has d'apropar.

Avui clamem! Avui clamem  a la llibertat. La llibertat que ens han manllevat. La llibertat que ens han racionat. La llibertat que han corromput. Fins que no la recuperem no tindrem pau.

Record viu Penso en tu...Somio amb tu...El temps no ha passat.Ens estrenyem.Ens rebreguem.Pell contra pell.La teva escalfor em trastorna.Em posseeixes amb la ment abans que amb el cos.

San Polvín No me regales rosas,convierte los pétalos rojos en papelitos verdes. No me obsequies bombones,cocíname y sírveme una buena comida al lado del mar. No me anilles, si no desflórame una y otra vez.

Dignitat? Justícia? No li parlis de dignitat a algú sense escrúpols.No exigeixis justícia a algú que no et pren com un igual.No esperis compassió o pietat del teu botxí encegat.

L'Hidra de Lerna No ens enfrontem al Goliat d'un sol cap,si no el rodejariem entre tots i el faríem caure.El nostre Goliat és una Hidra.Els seus caps són múltiples,llargs i forts.Quan en talles un es regenera.La nostre és una batalla de fons,de paciència i dosificació.No podem entrar a l'atac, però tampoc podem restar quiets.Hem d'estudiar a l'enemic i veure per on el podem fer flaquejar.I si flaqueja el podrem dividir.Dividir,dividir,dividir... Divideix i guanyaràs!

Estic malalta. Tinc l'ànima torturada.Necessito un remei i cerco la meva medicina.No és cara,ni díficil de trobar, però per a mi és insòlita.Aquí resto esperant quan pugui pendre-me'la.

D'amagat I d'amagat la tocava.Era excitant i pervers alhora.Tenia una boca gran que semblava que tot li cabés.Desprenia luxuria.Ella gaudia quan jugava a excitarla.Ell sense cap mena de pudor disfrutava quan veia que ella es ruboritzava.

Nit Feia fred i era de nit.Cada matí feia un esforç sobrehumà per aixecar-se. Cada matí escalava una muntanya.Cada matí dibuicava un somriure al seu rostre.I ningú se n'adonava.

Si! Si,vull viatjar amb la ment a llocs llunyans! Conèixer i apendre.El coneixement ens manté vius.No entén de génere,color o condició.És allà perquè l'anem a cercar.Ens obrirà les portes de bat a bat i depèn de nosaltres com el rebem.

Parla'm Parla'm de la felicitat,la gran desconeguda! Parla'm de l'alegria,una entremeliada! Parla'm de l'amor,tan desitjat! Parla'm de totes aquelles coses que fan valuosa la vida.I no deixis de parlar-me'n.

Parets blanques Havia pintat les parets blanques perquè tenia l'ànima negra.L'intuició em deia que ja no l'importava perquè havia creuat el límit entre el bé i el mal.Ell devia saber el moment exacte o no.Mentrestant,oblidava els cadàvers vivents que anava abandonant per on trepitjava.

La Clara havia estat una dona preciosa i desitjada.Ara ja era una dona madura que la vida no havia tractat gaire bé.Vivia dels seus grats records i de tant en tant,feia flashbacks per suportar aquella trista i monòtona existència.