Parets blanques
Havia pintat les parets blanques perquè tenia l'ànima negra.L'intuició em deia que ja no l'importava perquè havia creuat el límit entre el bé i el mal.Ell devia saber el moment exacte o no.Mentrestant,oblidava els cadàvers vivents que anava abandonant per on trepitjava.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada