Pensaments

L'indefugible inèrcia de l'òbit, la fragilitat atzarosa de l'existència, els laberints secrets e interminables del saber, l'encantament de l'amor trascendent. El Gènesi inescrutable.

Fes-me l'amor! Despulla'm de fit a fit amb la mirada, però abans, hauràs de llepar-me de cap a peus, xuclar-me per dins i per fora, mossegar-me tota com els petons dels gats, besar-me les selves més inhòspites i explorar els indrets més salvatges del meu cos. Aleshores,tan sols aleshores, em faràs l'amor.

Excels I de sobte, se li va acudir fer una reproducció de una femta i la va anomenar: Excelsitud. Tots bocabadats varen immortalitzar aquell instant excels.

Dona granadeta Dona granadeta cerca amant: que sigui destra amb els treballs manuals, que tingui l'agenda actualitzada i disponibilitat total o parcial a convenir, que no demani calers i mantingui una certa constància i formalitat.

Tremolo Tremolo i no sé perquè... Tremolo de fred, tremolo de por, tremolo. No deixo de tremolar. Si us plau,que algú m'abraci perquè deixi de tremolar!

El vent rebel El vent rebel enreda els cabells, i els nusos es cargolen com nius d'abelles. El vent rebel capgira el cap i t'enrampa les idees. El vent rebel trastoca l'enteniment i fa tremolar els fonaments de la entitat construïda. El vent rebel llibera les espores de la dent de lleó perquè dansin en llibertat

El mariner   El vaixell atracà al port, amb l’uniforme de festa sortí a passejar. Jove i ben plantat, no conegué dona aviat. Cercà un burdell abans de salpà. La carassa estrambòtica de la façana l’avisà que fou a prop d’allà.  

No em toquis els ous! Trenco els ous, sento un creck. Els remeno i torno a remenar perque lliguin bé. Penso en aquests grans ous, fèrtils i virils. Ous ferrats, ous durs, ous remenats… L’ou usurpador del gran creador! I és per això que et dic : no em toquis el ous!

"El fin justifica los medios" Me empujaréis al vacío, problamente pierda la vida. Mientras dure mi caída, desde la montaña más alta; me golpearé contra las rocas, me agarraré con desesperación, me perforaré las estrañas. Y antes de que estalle contra el suelo, dejaré un gran recuerdo para mi ejecutor.

Hola! Hola, Lola!- li deia. Ella responia amb un gran somriure. Només la veia un moment en tot el dia quan arribava a casa. Tant era quin estat d'ànim tingués que aquell lluminós rostre el guaria de tots els mals. I a l'endemà li tornava a dir: Hola, Lola!

Notre Dame Aquella majestuosa dama que amb la seva llança fregava el cel. Bellesa intemporal i perenne que trencava amb els clixés. Matriu de la cultura i guardiana de la història. Només,tant sols, una  guspira erràtica et minarà lentament. I, t'enfonsaràs en l'aire com la pols.

Ironies Què els oceans de llàgrimes dolçes, no t'ofeguin! He oblidat els rostres d'aquells que un jorn em van foradar. Els sons aguts esquerdaren el meu receptacle. Però no escolto, les seves veus s'han distorsionat en l'espaitemps.

I va passar de llarg La vida se li esfumava.No recordava ja  la seva juventut i es trobava a les acaballes de la seva maduresa.Feia recompte i no li quedava res on poder refugiar-se.S'aixecava amb dificultat i respira per obligació.

L'era obscura I quan vegis com els dèbils pateixen i els forts desapareixen. Quan el poble representi només una gran màquinaria productiva. Quan la individualitat com a persona depengui d'uns subjectes aliens a les teves mancances. Serem ninots, sense esperit i esperança.

Malgrat tot Malgrat tot, encara t'estimo. Encara, somio amb els teus petons apassionats. Encara, somric quan recordo la teva veu. Encara, sospiro quan imagino el teu semblant. Encara, sento la màgia dels nostres cossos enganxats. Doncs si, malgrat tot, encara t'estimo.

El mal dia de la Fàtima Ella jugava amb les nines,feia veus i s'inventava històries.Un dia qualsevol va sentir-se observada.Semblava que parlavem d'ella, però no ho va escoltar. A partir d'aquell dia un home desconegut i de l'edat del seu pare feia visites  regulars a casa seva. Alguns dies inclòs li dirigia unes paraules. Però un mal dia el seu pare la va fer cridar i li va dir: Fatima, a partir d'ara viuràs amb l'Abdul. La Fàtima va arrencar a plorar i no va deixar de fer-ho.

Amor Mot misteriós i fugisser.Uns, el pronuncien i no el comprenen. Altres, el traslladen a la praxis, però no se'n surten. Molts, el tergiversen i el corrompen. I uns quants, s'intoxiquen per sobredossi. Amor, enigma immaterial e immortal!

Argonauta Achlys va ser trobada dins una cistella al riu.Potser per això,volia convertirse en argonauta.Sempre anava vora el riu a veure córrer l'aigua.Estenia el braç i acariciava amb els seus,encara, petits dits aquell rierol prop de casa. I així, somiava amb ser argonauta.

Plovia Havia plogut amb abundància, es va ajupir i va recollir un grapat de terra humida amb les mans nues. Aquella fredor càlida va semblar que alleujava la tristesa de la seva ànima.Va restar un lapse de temps abraçant aquell grapat de terra.

Abril La primavera ja és aquí!Inhala els aromes de les flors que esclaten amb una majestuosa exhibició de formes i colors i ens desperten de la nostra letargia i revolucionen els nostres sentits. Temps de zel, temps de vida!

Tic,tac, sóc un rellotge El temps és preciós. Però a què dedicas el teu temps?A l'oci, a la feina, a la família, a la vida sentimental... La tecnología controla les nostres vides; necessites un mòbil, un ordinador,un cotxe,etc. Tot ha ser mecanitzat i digitalitzat. No tenim consciència de  fins a quin punt som uns robots de carn. Cada cop més ens distanciem més de la natura i per tant,conèixem menys la nostra naturalesa.