Hola!

Hola, Lola!- li deia. Ella responia amb un gran somriure. Només la veia un moment en tot el dia quan arribava a casa. Tant era quin estat d'ànim tingués que aquell lluminós rostre el guaria de tots els mals.
I a l'endemà li tornava a dir: Hola, Lola!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys