Pensaments

Sense esperança Ja no esperava res de la seva vida. Es limitava a mal treballar, menjar i dormir. No tenia il.lusions i es dedicava a veure passar els dies i els aconteixements dels altres.De tant en tant, plorava i continuava com un zombie endavant.

OBRER   I suaràs per sobreviure,mentrestant altres viurant en ple luxe. Ningú lluitarà per a tu! Aixeca’t! Rebel.lat! No tinguis por! Es pot canviar el rumb de la història. No et creguis les falses esperançes per calmar-te. No abandonis la fita. La unitat   ens donarà la força i la perseverància la victòria.

La rebel·lió de la granja La vaca n'estava farta que li maseguesin les mamelles. La gallina feia vaga de pondre ous. El porc no menjava ni gota. A l'ovella no li creixia la llana. L'ovella, el porc, la gallina i la vaca no es coneixen de res, però en una sortida a camp obert no van tornar.

Extenuada Resto estesa al llit amb els braços oberts de bat a bat. T'apropes sense fer soroll i poc a poc. Encara que palpo a l'aire la teva presència intrusa, no em moc. Resto estesa al llit. El matalàs s'enfonsa. Ets sobre meu. No em moc.

La Piràmide de Keops La formiga obrera transita per els laberints de la piràmide.Construeix les galeries i transporta els queviures.La formiga treballa dia rere dia i nit rere nit. El regne es sosté en base a la seva existència.Valora la formiga perquè d'ella depèn que continuis al cap d'amunt de la piràmide.

Las arcadas trepaban por su esófago cuando él se acercaba.Cuando la tocaba tenia que controlar sus escalofríos.Sentía asco.Un asco irremediable e impredecible.No podia soportar, ni siquiera, su mirada lasciva y cuando la percibía desviaba la mirada.

Arc de foc La fada volà dansant cel amunt. On els núvols habitaren cercà una onada, s'hi estirà i es submergí en un recòndit son. La llum dels cristalls de gel la despertà i s'enbadalí amb la simfonia de colors que l'envolcallaren.

Ritual tabú Xiscles de dolor. Crits plorosos. Esbeixades. Puresa imposada. Esclavitut de cos, subjugació de l'ànima. Condemna de mort. Estigma de vida. Secret obscur. Tall de carn. Incisió profunda, borbolls de sang.

La gent t'admira, tothom té elogis per a tu. Jo sóc la nena tremenda. Ignoren que m'he esberlat per a dins. Temo el capvespre perquè la nit s'atansa. La mare em diu que apagui el llum perquè els monstres no existeixen. Jo em tapo fins el coll. No puc dormir. Sento unes passes i la porta s'obre. El monstre ja és aquí.

Bombolles I vas capturar el meu cor, el vas atrapar en una bombolla de sabó fràgil i volàtil. La plètora m'envaia, tancava els ulls i et fantasiejava . La bombolla ballava i es fusionava amb la teva. Volavem junts!

Un entrepà de truita francesa, si us plau! I mentre mossega aquell cruixent entrepà de truita francesa parla del sentit de la vida, de la duresa de la vellesa i de la bellesa d'aquelles punyents paraules. Cada mos crea un espaitemps on tot flueix com l'aigua d'un torrent.

Tens pressa? El model capitalista ha guanyat.Enrere queda l'amor lliure,el consum i l'indústria respectuosos amb el medi ambient,la repartició justa i equilibrada de la riquesa.Es continua matant i morint en nom de divinitats i hegemonies patriarcals. El Déu Capital et fa creure que ets o pots ser igual al més poderós i superior al teu semblant.Vius una falsa i adictiva il•lussió que només et converteix en un perpetu insatisfet esclau autòmata.

La mató porque le pertenecía "La maté porque era mia" declaró ante el juez. La mató porque era suya. La mató porque ya no era su dueño. La mató por escapar. La maté por hablar, la maté por callar, la maté y la volveria a  matar.

Arribo a casa i obro la porta de manera mecànica.Vaig cap a la meva habitació i em quedo parada davant el mirall de cos. M'adono que vaig amb la bragueta oberta i la camisa mal cordada.Tinc la mirada perduda.Em sento bruta. Començo a despullar-me i entro a la dutxa.Poso el cap sota l'aigua i no em moc. No penso en res.Després d'uns instants, agafo el sabó de Marsella i em frego de dalt a baix.Continuo sentint-me bruta.

Mare A mi no m'importa el teu gènere, a mi no m'interessa la teva orientació sexual, a mi m'és indiferent la teva promiscuïtat o fidelitat... Jo només vull que m'estimis. Què tinguis cura de mi; em tapis quan fagi fred, m'alimentis quan passi gana i m'ensenyis  les lliçons necessaries. Jo només  vull que siguis una mare.

El malson de l'oblit Crido! Xisclo! El cap em roda. Les espeses boires entelen el teu record. Les línies del teu rostre es desdibuixen. Crido! Xisclo! El cap em roda. No ensumo el teu aroma que m'altera nerviosament Una bena empresona la teva mirada Crido!Xisclo! I el cap em roda.

PODER L'excessiu poder corromp.L'home és el seu major i més perillós enemic.La línia entre un ésser mortal e immortal es fa molt confosa.La ment crea deliris de grandesa. L'avarícia psicòpata de l'home es convertirà en la seva sentència de mort.