Sense esperança

Ja no esperava res de la seva vida. Es limitava a mal treballar, menjar i dormir. No tenia il.lusions i es dedicava a veure passar els dies i els aconteixements dels altres.De tant en tant, plorava i continuava com un zombie endavant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys