Pensaments

Les teves mans  em ressegueixen  tot el cos de dalt a baix. Sento una esgarrifança. Sóc teva. Ara ho saps. Em comences a besar. Els teus petons  són àtoms d'actes d'amor  que em transporten al paradís. Allà tot és perfecte. Allà som dues cèl·lules del mateix ésser.

La envidia no tiene morada, nunca se mitiga y devora tus entrañas. ¡Aulla! La envidia te reconcome el más oscuro recoveco  de tu cerebro. ¡Aulla! La envidia nubla tu juicio  y planea terribles fechorias. ¡Aulla! La envidia ejecuta con frialdad las más deleznables hazañas. ¡Aulla!

La llum de la posta de sol traça un esbós al contorn de les meves cuixes, m’adono que s’apropa l’hora de retrobar-nos. Mentre espero, amb ànsia, la teva arribada, assaboreixo una figa banyada en mel i un plàtan amb xocolata calenta. Un cop ben tipa, m’endormisco i somio… { Sóc estesa nua, panxa enlaire, amb les cames obertes fent una ve baixa en un jaç de palla. Ets davant meu, dempeus, mirant-me en silenci. T’agenolles i comences a xuclar-me els dits dels peus.} Sento un aire tebi al meu rostre, ja ets aquí.