La figa i el plàtan
La llum de la posta de sol
traça un esbós
al contorn de les meves cuixes,
m’adono que s’apropa
l’hora de retrobar-nos.
Mentre espero, amb ànsia,
la teva arribada,
assaboreixo una figa
banyada en mel
i un plàtan
amb xocolata calenta.
Un cop ben tipa,
m’endormisco i somio…
{ Sóc estesa nua,
panxa enlaire,
amb les cames obertes
fent una ve baixa
en un jaç de palla.
Ets davant meu,
dempeus,
mirant-me en silenci.
T’agenolles i comences
a xuclar-me els dits dels peus.}
Sento un aire tebi al meu rostre,
ja ets aquí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada