La figa i el plàtan


La llum de la posta de sol

traça un esbós

al contorn de les meves cuixes,

m’adono que s’apropa

l’hora de retrobar-nos.

Mentre espero, amb ànsia,

la teva arribada,

assaboreixo una figa

banyada en mel

i un plàtan

amb xocolata calenta.

Un cop ben tipa,

m’endormisco i somio…

{ Sóc estesa nua,

panxa enlaire,

amb les cames obertes

fent una ve baixa

en un jaç de palla.

Ets davant meu,

dempeus,

mirant-me en silenci.

T’agenolles i comences

a xuclar-me els dits dels peus.}

Sento un aire tebi al meu rostre,

ja ets aquí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys