Pensaments

Les teves fulles rugoses contrastaven amb la suavitat de la pell dels teus fruits. La tímidesa dels seus embolcalls amagava una explosió de sensacions  quan gosaves envair el seu cor. Les seves llavors et cridaven exhibint el seu color prohibit. I quan finalment, sucumbies  a la temptació et donava  un nou regal immerescut: la pau de la seva ombra.

Libertades encadenadas. Gritos ahogados. Besos escondidos. Torturas silenciosas. Islas colonizadas. Quejidos inconformistas. Las grandes batallas  transforman ideales queridos.

"De nit tots els gats són negres" La curta nit del solstici d'estiu  es celebra amb una gran foguera  per espantar a tots els mals esperits. Saltaré per sobre les flames desafiant-les. Cremaré la meva brossa per alliberar-me. Recolliré la cendra per guarir-me. Caminaré descalça trepitjant les brases. M'estiraré i rebolcaré  a la sorra de la platja. A mitjanit, sota la lluna plena em despullaré i em submergiré a la mar freda. I quan plogui i surti el sol  em pentinaré amb l'esquelet de les estrelles.

Yo te indulto, porque no eres culto. Yo te indulto, para que no cometas hurto. Yo te indulto, por no tener un susto. Yo te indulto  y no te perforo el muslo. Yo te indulto, sin embargo, continuo oculto.

 Uff! Quina calor! Em sua tot! La suor es passeja  per tot el meu cos. Se l'estima molt, s'hi enganxa. Uff! Quina calor! He perdut el nord.. Aniria al Pol Nord on un bany de gel  seria el desig de fredor  més exquísit. Uff! Quina calor!  

L'assassí és el teu germà,  el teu amic, el teu pare, el teu fill... L'assassí no és un desconegut. No pots fer veure que no en saps res. No pots fer veure que no ha fet res. L'assassí pot ser tu. Els assassins podem ser nosaltres. Som qui ha de dir: Prou! Prou encobriment, prou complicitat! Les dones no es moren  pel masclisme. Les dones es maten  pel masclisme. La violència de gènere existeix i s'ha de combatre. L' hegemonia del patriarcat s'ha d'enderrocar. Fora patriarcat! Abaix patriarcat!

La teva pupil·la es dilata  quan em mires. Jo tremolo tímidament quan ho fas. M'apartes pausadament els cabells del rostre. Em fa por apropar-me al teu coll i besar-te. M'agafes. M'abraces. Sento que res  ens separa. El temps s'atura.

Estimada Constanza, et brindaré una lloança. Constanza es mou amb elegància. Constanza em pren les mans  amb  una ofrena d' aliança. Constanza irradia una tendresa amagada sota temprança. Constanza no té lloc per la recança. Constanza desprèn la llum  de l'esperança. La mar de Constanza es calma  quan s'atansa a la platja i esclata: Gemma, avanti!