El temps s'atura
La teva pupil·la es dilata
quan em mires.
Jo tremolo tímidament
quan ho fas.
M'apartes pausadament
els cabells del rostre.
Em fa por apropar-me
al teu coll i besar-te.
M'agafes.
M'abraces.
Sento que res
ens separa.
El temps s'atura.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada