Pensaments

El so de les onades t'evadeix , el cant dels ocells et dona pau, la música t'allibera, les carícies et reconforten, les dolces paraules t'encoratgen. La poesia és l'amic que et manca, l'amor que estimes,  els somnis desperts, el quadre que imagines, i la felicitat que anheles. La poesia és viure! Viure és poesia!

Avui el cel plora. Plora per tots aquells  que injustament  varen ésser executats. Avui el cel plora. Plora perquè refresquem la nostra memòria. Nosaltres no som, si els oblidem. Avui el cel plora, les seves llàgrimes esclaten a l'oceà. La sang dels innocents no ha d'haver estat vessada en va. Avui el cel plora  i no pot deixar de plorar fins que els màrtirs  puguin descansar al més enllà.

Mai va poder esborrar de la seva memòria, aquell so eixordador de la metralladora que feia anar. El torturava el fet  de no saber  si havia mort algú o quants havien estat. Una nit, de sobte, es va quedar tot sol, en aquella foscor aterridora va començar a caminar,  avançava i notava  com trepitjava  els cossos morts  estesos a terra. El següent que recordava eren les cures de la infermera.

La libertad salvaje  se convierte en libertinaje. Yo no soy libre  si tú tienes cadenas. Los buenos no van al cielo,  están en el infierno. El espejo refleja tu inverso y no debes escapar de ello. La vida es muy curiosa:  con la misma ironia que te apuñalan por la espalda, te rien las gracias, si hace falta. Camina despacio y no te fies,  ni de tu sombra.

Les nostres germanes  reviuran entre nosaltres. S'alçaran des de les tombes,  on reposen sense descans  d'una mort cruenta i violenta. No deixarem que ens llencin al fang. Sota la pluja rebrotarem,  agafarem les nostres pintures de guerra i bramarem fins la ronquera, però no ens silenciaran. No som ciutadanes de segona, no som l'equipatge de ningú. Portem el timó del nostre vaixell que navega per una mar embravida. Podem embrutar-nos les mans, si cal i tenir la més curosa delicadesa. Som princeses guerreres, som bruixes sense escombra  i deesses a la terra, reencarnades en mil formes descarades.

Tota gran causa es perpetua  en el temps per un màrtir. L'enemic elimina el subjecte de rebel·lió, però en aquell mateix instant neix el mite. Darrere el mite hi ha un home. Un home amb anhels, esperances, emocions, sentiments i lluites per fer. Uns, no et van voler salvar! Altres, no et van poder salvar! Salvador, salvan's! Salvan's de la desesperació! Salvan's de la corrupció! Salvan's de la traïció! La teva ànima pura  va sofrir el pitjor final. Per això, mai t'hem d'oblidar.