Trepijant morts
Mai va poder esborrar
de la seva memòria,
aquell so eixordador
de la metralladora
que feia anar.
El torturava el fet
de no saber
si havia mort algú
o quants havien estat.
Una nit, de sobte,
es va quedar tot sol,
en aquella foscor aterridora
va començar a caminar,
avançava i notava
com trepitjava
els cossos morts
estesos a terra.
El següent que recordava
eren les cures
de la infermera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada