Pensaments

Fugien de la guerra  i van pujar a aquell tren. Pensaven que es dirigien a un lloc segur. No van trigar a adonar-se  que la direcció no era la desitjada. La ceguesa de l'esperança i la desesperació de la supervivència els feia restar a l'espera. El cansament i la gana començava a aparèixer i s'asseien com podien a la palla del terra. La llum del sol només la veien  quan travessava les escletxes dels vagons. Després d'hores de viatge es van aturar i emportar als "dèbils" i als homes  que ja no van tornar, deixant les mares amb els seus infants, que més tard els hi van arrabassar. Quan finalment van baixar del comboi i van veure el cel, van entrar a l'infern.

I ara els dracs no són verds, sinó negre metall. Les roses roges ploren  pètals de sang. La princesa s'ha desprès del seu pesat vestit per aquest Sant Jordi escriure paraules de pau.

L'amor és transparent com l'aigua, sòlid com la terra, abrasador com el foc, e immens com el cel.

La rossa camina per un sender florejat  s'atura a olorar una rosa rosa  on l'amor s'hi posa. Una blanca margarida la tempta a despullar-la. Rodeja unes salvatges roselles vermelles per no trepitjar-les. Les violetes porpres l'inspiren crits de rebel.lió i els clavells grocs  ànsies de llibertat.

La república no serà, si no és dona.Dona en el món amb igualtat de drets.Som aquí i existim com a tals perquè les nostres germanes avantpassades varen lluitar per ser considerades com un ésser humà complet i lliure.La revolució industrial a la nostra terra va necessitar de la mà d'obra femenina. Aquestes teixidores varen ser les precursores de reclamar la nostra identitat obrera.Altres varen provocar l'aprovació de la llei que permetria que tinguessim accès als estudis superiors en l'educació. Dones que van mirar més enllà, es van aixecar i van cridar!La dona treballa, estudia, ensenya, mana,apareixen esportistes, artistes, periodistes.Dones que es varen enfrontar a altres dones i homes.I per a fi va arribar la Segona República Espanyola,on la dona es podria divorciar i votar.Avui no està tot fet, la dona segueix patint discriminació i violència de gènere i per això, és vital una tercera república on poder desenvolupar una societat lliure, justa i igualitària per a tothom.

Sóc un esbós. Els traços se'm perden. Les línies es tergiversen. Sóc un esbós d'una figura. Una forma etèria  en un forat negre.

Y tú que me miras con desdén y me juzgas sin pensar. Tú que te crees en un altar y solo eres uno más. No te   atrevas a decirme cómo amar y porqué luchar. Soy un pájaro al que le gusta volar y no oses mis alas cortar. Eres libre de preferir a una beata o mojigata aunque pueda salirte “rana” y no tener garantía de nada. Si el camino recto profesarás, anteojeras te deberías colocar para no ver las curvas del mal y las señales prohibidas no pasar.

Sóc una dona. Si, sóc una dona de la  Segona República. Sabeu què és ser una dona ? Una dona de fa noranta anys ... Una dona que ha lluitat contra les injustícies, que s'ha rebel.lat enfront les imposicions d'una societat que no l'ha considerat  una ciutadana més de ple dret. Vull néixer i créixer en aquest món, sense que la meva virginitat estigui sotmesa, sense que el meu saber es trobi restringit, sense romandre sota les ordres  de l'home com a amo i senyor, sense que el matrimoni  s'esdevingui una cadena perpètua, sense que se'm privi d'escollir qui em governa  i poder decidir el futur del meu país. Vull ésser una dona amb tots els "ets i uts", social i legalment i viure lliure com a tal en una República justa, fraterna i igual.litària.

La gota que et  cau a l'esquena,  et va foradant. El soroll  ininterromput que sents, et mina el cervell. La pregària no escoltada, et fa vulnerable. Quan esdevens un mer estri que s' abandona a la seva sort, és l'hora de fer un nus amb el fil que et resta de vida .