Els 927

Fugien de la guerra 

i van pujar a aquell tren.

Pensaven que es dirigien

a un lloc segur.

No van trigar a adonar-se 

que la direcció no era la desitjada.

La ceguesa de l'esperança

i la desesperació de la supervivència

els feia restar a l'espera.

El cansament i la gana començava a aparèixer

i s'asseien com podien a la palla del terra.

La llum del sol només la veien 

quan travessava les escletxes dels vagons.

Després d'hores de viatge es van aturar

i emportar als "dèbils" i als homes 

que ja no van tornar,

deixant les mares amb els seus infants,

que més tard els hi van arrabassar.

Quan finalment van baixar del comboi

i van veure el cel, van entrar a l'infern.