Pensaments

Els somnis viatjaran  en el temps  a través dels estels. L'il·lusió es vestirà  de vermell passió. Els desitjos levitaran dins les bombolles de sabó esperant esclatar  amb la nostra fricció. Ens agombolarem  als llits dels nostres cors. Somriurem al vent de cara i mentrestant, les gotes d'aiguaneu esborraran els malsons d'arreu.

La lluna minvant  m'ha fet un regal: un escenari ple  de sensacions i emocions. En el cel blau ha dibuixat amb pinzells voladors, malves i roigs  que s'amalgamen a l'horitzó. Avui la lluna minvant  m'ha fet un regal  que vull recordar, com la vida  s'ha d'estimar.

La ment es envaïda per a tota mena de sorolls. Sorolls que t'allunyen de la realitat. Sorolls que t'empressonen en un caos organitzat. Cercant l'ànima silent, tanquem les portes del cervell individualment. Analitzem cada so per emmudir-lo o enaltir-lo. Composem una simfonia  com a cant a la vida!

El meu cor batega tant fort com el teu. El meu cor no entén de races, ni ètnies, no en sap res d'ideologies. El meu cor batega. Batega per l'amor, batega per l'esperança, batega amb il.lussió. Bateguem tots  amb el mateix batec, bateguem feliços  de pertànyer a aquest cos meravellós anomenat planeta terra.

S'atansa Nadal. Tant de bo, que ningú maltracti al Tió. Tant de bo, que tothom tasti  els canelons de carn d'olla de Sant Esteve. Tant de bo, la Nit Vella faci desaparèixer  les malalties. Tant de bo, els Reis d'Orient imparteixin justícia. S'atansa Nadal.

Hojas cayendo en un mar descarnado. Supervivencia

A trenc d'alba  comença a cosir, mig a les fosques fins que el sol s'amaga. És modista de dia, cuca de llum de nit a la passarel·la on desfila amb el cabell ben recollit, els llavis vermells  color maduixa i la vestimenta ben ajustada. Dama de pell blanca  i silueta de formes sinuoses. Delicada i callada. Es refugia en les teles i es defensa en les agulles. Potser, és una manera d'oblidar i sobreviure als temps sinistres. Modista a la llum del dia, cuca de llum de nit a la passarel·la.

El vent se'n duu les fulles de l'arbre ufanós i volen a la deriva. Els cabells se li desprenen com si mudés la pell. És a la tardor de la seva vida. Recorda l'alegria de  l'Arc de Sant de Martí de la primavera i l'emoció viva de l'estiu. El seu cos s'asseca. El sol ja no li crema, tan sols l'escalfa. Vespreja i dibuixa el mapa de la seva història. Es troba en un camí que es va estretant. Fulles de tardor dansen tímidament  sobre la gèlida neu.