Fulles de tardor
El vent se'n duu les fulles
de l'arbre ufanós
i volen a la deriva.
Els cabells se li desprenen
com si mudés la pell.
És a la tardor de la seva vida.
Recorda l'alegria de
l'Arc de Sant de Martí
de la primavera
i l'emoció viva de l'estiu.
El seu cos s'asseca.
El sol ja no li crema,
tan sols l'escalfa.
Vespreja i dibuixa el mapa
de la seva història.
Es troba en un camí
que es va estretant.
Fulles de tardor
dansen tímidament
sobre la gèlida neu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada