Pensaments

El sol escalfa. El cel és blau, mancat de núvols blancs. La mar es troba en calma, ni una sola escuma arriba a la platja. El vent enlaira els nostres cabells i s'entrellacen harmoniosament. Som dempeus observant  l'horitzó cap a l'infinit. Som nus davant  d'aquell paradís. Les nostres mirades es retroben  i delicada i tímidament ens apropem i ens estrenyem  amb les mans envoltant  les nostres cintures. El temps s'atura. El sol escalfa. La terra gira i gira, orbita en el•lipse sense cap eclipsi. En el zenit de la nit els estels brillen i somio com el teu rostre s'il•lumina amb la lluna. El temps s'atura. Ja apunta una nova albada i el sol escalfa.

La Rosa buidà  la casa de la seva besàvia i descobrí un llibre amagat  tot empolsinat. L'obrí i començà a llegir: "Una vegada hagué un indret  on regnà el verd, hi visqueren tota mena de criatures, la més majestuosa fora un drac  que desplegà les seves ales colossals,   s'enlairà i sobrevolà uns boscos frondosos  que semblaren no tenir fi. Un bon dia, a prop d'allí  un cavaller per impressionar convidà la seva dama  a cavall pujar  i en un paratge, desconegut per ells, s'endinsà. Toparen amb el drac  que estigué dormit i el cavaller espantat amb la seva espasa el ferí. El drac despertà amb un crit de dolor, una flamarada llançà  i el seu voltant arrasà. El cavaller el volgué matar,  però la dama li suplicà que marxaren  ben lluny d'allà. Anys després, la dama tornà i on el drac  el verd cremà, un roser hi trobà"

Quan vaig néixer em van fer desaparèixer. Quan vaig créixer m'embenaren els peus  i m'anellaren el coll. Alguns em tenen por; diuen que sóc fruit d'un enuig amb un boig pel meu cabell roig. No puc sortir de casa sense un home cuirassa. Hi ha qui enveja la meva saviesa i no permet que sigui jutgessa. Haig d'anar amb compte i canviar la història d'aquest conte per a no defallir  sota els cops  de les pedres llançades sobre el meu cos, ni sentir com  la seva esmolada navalla d'afaitar  cerca la pell  del meu clatell.

La República és democràtica. El poder del cap d'estat no restarà sotmès a una sola vida,  ni tampoc podrà esdevenir  un llegat de família. El poble escollirà! I aquest és femení. Sí, ara sí! Nosaltres, les dones decidirem. Votarem! Nosaltres, les dones ens prepararem, ens instruirem en la igualtat del saber. Nosaltres, les dones ja no serem unes adulteres delinqüents. Nosaltres, les dones no haurem  de casar-nos sota la mirada de Déu. Nosaltres, les dones no estarem lligades per un contracte marital tota la nostra vida. Nosaltres, les dones catalanes manarem en el nostre cos i maternitat. Nosaltres, les dones som republicanes.