La dona no dona

Quan vaig néixer

em van fer desaparèixer.

Quan vaig créixer

m'embenaren els peus 

i m'anellaren el coll.

Alguns em tenen por;

diuen que sóc fruit

d'un enuig amb un boig

pel meu cabell roig.

No puc sortir de casa

sense un home cuirassa.

Hi ha qui enveja la meva saviesa

i no permet que sigui jutgessa.

Haig d'anar amb compte

i canviar la història

d'aquest conte

per a no defallir 

sota els cops 

de les pedres llançades

sobre el meu cos,

ni sentir com 

la seva esmolada

navalla d'afaitar 

cerca la pell 

del meu clatell.