Pensaments

Els canvis profunds, de soca-rel demanen temps. Aquests són com una llavor  que germina a la terra  i creix lentament. La llavor necessita molta cura, no passar sed, ni gana. Sobreviure a les inclemències del clima i no emmalaltir gaire. Una vegada desenvolupada, floreix en el seu màxim esplendor a l'espera d'ésser fecundada i crear el fruit, el seu major do. Tanmateix, hi ha canvis  que es resisteixen  però un cop l'engranatge del cicle de la història dona la primera volta res els pot aturar.

Ella le había servido  una porción de chocolate con el café de la mañana y él con desprecio la llamó "ridícula". Sí, ridícula era su vida, pensó: como el grano de arena en un desierto, como el árbol en un bosque, como la estrella en una galaxia, como la célula en un organismo. Sí, era ridícula  como la gota de arsénico  en una taza de café.

Un bé escàs anhelat com la llibertat. Una gota de pluja en un camp assedegat. Faules de fades on les baules perdudes riuen mancades de mesura. Xarrups d'elixirs transcendint per camins sense confins. Fils d'or que es teixeixen sota un mantell de cor. Albir silent, decadent i punyent.

Viu amb un somriure a l'ànima i fes que els teus somnis niïn a la realitat !

Tinc dues mares, sóc afortunada. Una ja va traspassar al més enllà i no hi ha dia i nit  que no la trobi a faltar. L'altre encara és al meu costat i prego perquè res li pugui passar.