Pensaments

Tingues cura de les cares amables perquè no sempre són veritables. Sense adonar-te'n pots estar fent  un pacte amb el diable. No pots caure en la quimera  de que tothom és innocent fins que es demostri el contrari, sinó ans al contrari: "Tothom és culpable fins que es demostri el contrari" Aquesta, tristament, ha d'ésser la teva màxima per no rebre en el futur  danys col·laterals inesperats.

Danso en llibertat, dibuixant ales d'ocell, en un camp sembrat de blat. En plena tempesta, a dalt d'un cim, canto fins la ronquera. Recito paraules colpidores i meloses dins unes coves fredes i fosques. Pinto els boscos immensos i sobre les fulles caigudes dels seus arbres, m'hi estiro feliç a somniar entelèquies. Asseguda a la sorra de la platja, sota l'escalf d'un sol poderós, escric mirant-me el melic i admirant el fals infinit de l'oceà. I així és com esdevinc: component cançons i coreografiant danses invocades per guaridors mantres.

Les 16.58 hores  o manquen dos minuts  per les cinc de la tarda, ens endinsem al solstici d'estiu on tota cuca viu. El so del violí de Vivaldi interpreta les primeres notes sota el mantell d'un sol transgressor. La pell demana  desprendre's dels teixits superflus. El cel s'il·lumina  i et convida a somriure. Temps de disbauxa,  explosions de colors i degustacions de sabors. Ets desvius  per fugir del caliu del teu niu i viure l'estiu. Són les cinc!

Alço la mirada cap amunt per embadalir-me amb les danses dels vols d'aquells esperits màgics. Els envejo, coneixen el sentir de la llibertat. Ara, observo on trepitgen els meus peus nus. La terra és humida, petites bestioles recorren el cos d'aquesta criatura invasora que ha colonitzat el seu territori. Un món dins un altre món, una vida dins una altra vida. El cicle del gènesi en continu moviment.

Juntes bramarem a la lluna!  Juntes cantarem sota la pluja!  Juntes  proclamarem la revolució! Les presons dels nostres cors s'obriran i els nostres esperits lliures volaran. Res ens podrà aturar, només hem de començar. Perquè en terra de les Martels, l'Alícia convertirà la fantasia en realitat.

La Mare Terra, la terra, llar antiga i desnonada. Els boscos, ningú els escolta  i xisclen silents. Aigua maltractada, saba de la vida. Rius assedegats  i mars ofegats. Foc enfurismat, lava volcànica que es rebel.la  i surt de la seva presó. Aire viciat i vent embogit que arrasa amb tot al seu abast. Metalls esgotats que sang han vessat. I només resta a dir: Vist per sentència!