Entelèquies

Danso en llibertat,

dibuixant ales d'ocell,

en un camp sembrat de blat.

En plena tempesta,

a dalt d'un cim,

canto fins la ronquera.

Recito paraules colpidores i meloses

dins unes coves fredes i fosques.

Pinto els boscos immensos

i sobre les fulles caigudes dels seus arbres,

m'hi estiro feliç a somniar entelèquies.

Asseguda a la sorra de la platja,

sota l'escalf d'un sol poderós,

escric mirant-me el melic

i admirant el fals infinit de l'oceà.

I així és com esdevinc:

component cançons i coreografiant danses

invocades per guaridors mantres.