Pensaments

Allà, nua, es trobava en un dels pocs indrets que es sentia en pau, lliure i valenta. Es mimetitzava amb l'entorn  i es fonia amb els seus elements. Era fràgil. Potser allà afloraven els seus ancestres que reprimits romanien  en aquell esperit turmentat. Allà, dins del tot, tenia un fi  sense ser-ne conscient. Allà, volava en la profunditat de l'aigua i surava ferma en aquella bombolla on les baules del temps  no feien acte de presència. Allà, nua, era tan forta com fràgil.