Allà, nua, es trobava en un dels pocs indrets
que es sentia en pau, lliure i valenta.
Es mimetitzava amb l'entorn
i es fonia amb els seus elements.
Era fràgil.
Potser allà afloraven els seus ancestres
que reprimits romanien
en aquell esperit turmentat.
Allà, dins del tot, tenia un fi
sense ser-ne conscient.
Allà, volava en la profunditat de l'aigua
i surava ferma en aquella bombolla
on les baules del temps
no feien acte de presència.
Allà, nua, era tan forta com fràgil.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada