Pensapoemes

Aquí descansen les ànimes  dels nostres éssers estimats. Uns, per a fi, reposen  després d'una vida feixuga  i uns altres dormen després d'una llarga i agradable vida. Tanmateix aquí jeuen tots i ningú resta alçat. La mort no es concep sense la vida. Dos estats contraposats lligats  per un fil invisible i misteriós. Sabem el dia que hem arribat  a aquesta dimensió, però a la nit  que traspassarem al més enllà, no ens hi podem avançar, ni evitar.  Això és el que no podem suportar, quan més a prop veiem el nostre final.

Som lliures?  Escollim el nostre destí? O depèn del moment i del lloc on naixem? Què és la llibertat?  És un concepte abstracte? És conservar la nostra identitat? O tenir la possibilitat  de convertir-nos en qui volem ser? Per alguns, la llibertat és el mer fet d'existir. I per molts, la llibertat és no morir. Qui amb una desmesurada gosadia de creure's una divinitat superior pot manar l'execució d'un altre ésser humà? Qui té el poder d'adoctrinar? Qui et pot obligar a no raonar? NINGÚ ! NO HO PERMETEM.

La mort, estranya i inesperada visita. Sovint no la reconeixes. T'hi resisteixes. I quan Tànatos  et crida per ser  un súbdit més  al regne de Hades, comences un viatge  desconegut, i potser, etern. La gènesi és en una contínua  transformació o es mou en un cercle tancat? Quan mors, et transportes a un altre món i tornes  a la vida en una altra forma? I d'aquest procés,  en tens consciència?

Com lluitar amb un fantasma?  Com combatre a un espectre? L'enemic no sempre és visible. Poders fàctics mouen els fils  de les voluntats de les grans masses. Despertem! Obrim bé els ulls! Escoltem amb atenció!  Restem amatents  a qualsevol manipulació. La llibertat d'expressió  es troba en perill. L'opressió exercida  de manera reiterada  sobre els nostres cossos maltractats  ens ofega sense pietat  i malmet les nostres ments. Descobrim als malvats! Defensem la veritat! Unim-nos per la igualtat! Reivindiquem els drets  per ser més humans.

No et pots imaginar,  éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones  que només busquen aliment. No pots creure en la desolació  que sents quan veus  com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.