Pensapoemes

Els carrers deserts Estranya e inquietant calma en aquells carrers deserts. Paupèrrima solitud. Silenci exclatant. Crits muts. Horitzó desconegut. Camino sense aturar-me, camino sense pensar en aquells carrers deserts.

La primavera Entra a la cova! Si, la cova és fosca i freda. Tanmateix, la cova és la que et guarirà. Si, la cova dels monstres que ara et protegiran. La cova te aïllarà de les veus que no has d'escoltar. La cova t'esperarà, per veure la primavera arribar.

M'agrada agradar-te, no per els meus diners, que no en tinc. M'agrada agradar-te, no per la meva figura, que l'he perdut. M'agrada agradar-te, no per la meva excelsa eloqüència, doncs em trobo ben lluny de l'erudició. M'agrada agradar-te, només per ésser com sóc.

Dones Uns altres es portaran els honors i la glòria, o figuraran al llistat d'herois caiguts en el front. Però ningú parlarà de nosaltres, les dones. Dones que treballaren cosint pels combats. Dones que amagaren a fugitius,posant-se en risc elles mateixes. Dones que gosaren anar a primera línia de batalla. Dones que patiren represalies per ser dona i no tenir un home al costat o castigades per les activitats del seu company. Dones marginades i marcades amb una creu que les farà viure una vida de penúries, si sobreviuen. Dones que hi van ser i hi seràn. Dones al cap i a la fi!

El gran comilón Sentado sobre la mesa estaba el gran comilón. Comía lo que le apetecía en abundancia. Llegaron invitados. El comilón se disgustó, pero siguió comiendo y pensó: Mientras solo miren. Los invitados pideron la carta. Empezaron a servir sus platos. El comilón se atragantó. El comilón se enfadó, se levantó y se marchó. Tenia que maquinar como expulsaba a sus invitados.

Solstici d'hivern A les quatre i dinou del vint-i-dos serà hivern. Ho celebrarem amb un gran àpat i ens recollirem a les cases. Agafarem forçes per les llargues nits que ens aguaiten i el sol s'amaga. A les quatre i dinou del vint-i-dos serà hivern una altra vegada.

M'agradaria M'agradaria sentir-me desitjada per algú que m'encuriosís. Molt sovint estrenyent fort fins l'ofec. Que em cerquessin amb incertesa. I que no se'n poguessin treure del cap. M'agradaria agradar, m'agradaria estimar.