Pensapoemes

 I els avantpassats ens llegaren aquesta senya a les nostres ànimes. Perquè mai oblidàrem, la sang vessada al llarg del camí. Perquè mai oblidàrem, l'ultratge sofert. Perquè mai oblidàrem, la lluita per la dignitat. Perquè mai oblidàrem, el preu de la llibertat. Perquè mai oblidàrem, la nostra identitat.

Escolta el so estrident i elèctric del naixement  anunciant la primavera de la vida. Explora els sons dels tambors i les maraques  movent els cossos a ritme d'estiu. Sent de fons la melodia  de la balada  de la tardor. I reposa  en el mantell blanc de neu de la simfonia clàssica de l'hivern.

Ra deessa solar. Món d'ones  de la dona. Germana celta  que per on trepitges deixes petjada.

Ploro, per tot  allò, que vaig deixar enrere i no tornarà. Ploro, per aquella infantesa, absent de records agredolços. Ploro, per aquell amor unilateral. Ploro, pels que un dia  em van estimar i ja no hi són. Ploro, per lliurar l'oceà que vaig atrapar.

Y con desprecio, me llamaste gorda. Tú, que odias a las  mujeres, a las mujeres diferentes. Tú, que seguro eres una persona fantástica; llena de cualidades morales y cultivas tu mente y cuerpo, como los romanos. A ti, dechado de virtudes, sólo decirte, que la perfección no existe.

Sóc estesa a terra i observo el cel. Romanc mirant, encuriosida, com es mouen, les fulles de l'olivera degut a la brisa. Em pregunto, què deu significar la llibertat per l'olivera? Per ella, la llibertat és que no l'arrenquin d'aquella terra. Pels individus, hauria d'ésser, el poder expressar la seva essència  sigui on sigui.

La pinya  surava  a la deriva. Es resistia  a enfonsar-se  o endinsar-se  en aquella mar  embravida,  on la pluja l'havia arrossegat.