Pensapoemes

Vigila qui planeja sobre teu. Els voltors es mouran sigilosos i t'observaran en la distància. No sospitaràs del perill, palplantat i bocabadat restaràs quan siguis agredit. Els mediocres aprofitaran l' oportunitat de destacar. Els maquiavèl-lics,  sibil-linament obraran  els seus propòsits  més anhelats  en la intimitat. I així és com els voltors gaudiran  d'un exquisit àpat   amb les debilitats  dels desemparats.

S'acosta la nit  que ens visiten les Reines Magues: la Partia, la Xina i la Roma. La Roma ens portarà l'or, la Xina, la mirra i la Partia, l'encens. L'or per gana no passar, la mirra per sanar i l'encens per estimar.

Ahir em varen parlar de l'home del nassos. Té tants nassos com dies l'any. Avui ja ha marxat. No l'he pogut demanar  que m'expliqués;   com ensumar la felicitat, com olorar la bondat, i com respirar l'amor. Doncs, aleshores, hauré de cercar, durant tres-cents seixanta-cinc dies, els dolços perfums de la humanitat.

Enguany, no et desitjaré Bon Nadal, ni Bones Festes. Tampoc et desitjaré Bon Any Nou. Tan sols et desitjaré, que gaudeixis de bona salut, que tinguis un plat a taula, sota un sostre i l'assaboreixis  en bona companyia. Tan sols et desitjaré  que visquis una vida.

Sóc enmig d'un camp salvatge, ple de herbes i flors silvestres que presumeixen de colors explosius i cridaners. Sento la seva flaire  que m'embriaga. És migdia i fa calor. M'estiro per pendre el sol i tanco els ulls. L'escalfor va apoderant-se, tendrament, de tot el meu cos. Em descordo amb molta cura, els botons del meu vestit descobrint els meus pits lliures de subjecció. Inspiro profundament, sota aquell cel lluminós i radiant i deixo que les tiges rebels acaricien els índrets prohibits de la meva pell nua.

Podria ser davant teu, amb el cos ple de blaus i restaria invisible. Podria xisclar de dolor, a prop teu  i restaria invisible. Podria dessangnar-me, sota la teva mirada  i restaria invisible. Potser, si tu fossis jo deixaria de restar invisible.

Ella emmalaltí i al castell de Torre Baró anar per a no morir. Allà, la seva ànima  es guariria contemplant la bellesa d'aquelles terres que romanien sota els seus peus. Els seus pulmons s'expandirien respirant aquell aire pur i fresc. I l'escalfor del sol del migdia  la salvaria de caure  en l'abisme d'un forat fred i fosc. I així és com al castell de Torre Baró hi trobà tota la raó.