Pensapoemes

És curiós, recordo vagament el teu rostre. Fa anys que no em beses, però sovint et sento abraçant-me. Vull pensar que encara ets amb mi, d'alguna estranya i llunyana manera.

No permetis que ningú et faci oblidar qui ets. Atura aquells que et volen pendre la teva innocència. Allunya't dels esperits obscurs. No et sotmetis als interessos de la resta. Mantén dins el teu volcà la magma fins el moment d'erupcionar.

Es trobava esgotada, cercava la vida. Enyorava somriure  amb les petites coses  que s'esdevenien  als indrets que visitava. Les parpelles li pesaven, però feia esforços  per no tancar-les. Estava esgotada  i les parpelles li pesaven, pesaven, pesaven...

No puc pronunciar el teu nom  perquè sóc culpable. No puc canviar el que vaig fer i el que no vaig fer. És difícil fugir quan la por t'atrapa, et paralitza, et trobes sol i no tens forces. Sento dins meu dolor, però m'ho mereixo.

L'amor no s'oblida. Les paraules dolces a cau d'orella  i les carícies suaus al rostre. Potser ja no em reconeixes, però t'assabentaràs que no sóc un estrany. La manera de mirar-te, el somriure fàcil que em contagies i la paciència amb la que t'acompanyo. Potser has oblida't a qui estimes, tanmateix saps estimar, perquè l'amor no s'oblida  i recordes com estimar.

Això ho fem per a tu,  Ricarda, no estàs sola. Lluitarem perquè  no et destrueixin  i cometin un crim de sang per omplir les butxaques dels mateixos opressors  en les elits sovint allunyades de la vida del poble i la natura.

No escuches a aquellos  que en público denigran a otros, porque un dia puedes ser tú su objetivo. No sigas a aquellos  que proclaman la bondad  y ejecutan la maldad. No permitas que usen tu nombre para llevar a cabo sus más corruptos planes. Mantente alejado de aquello que para ti es indigno.