Pensapoemes

No pots girar el cap,  una nit pots ser tu. L'enemic existeix i és a prop. Aquest no és un conte de fades, tu ets la presa fàcil  i algú ha sortit de cacera. No hi haurà pietat, les bèsties s'abalançaran sobre teu. La sang de les teves profundes ferides  donarà vida a les teves mans  per fer que les destrals converteixin la víctima en botxí.

Rebusco dins la meva bossa  a veure si hi trobo una mica d'anissos d'amor, perfum de joia, petons de xocolata, carícies de seda  i pólvores de mel. Vaig a comprar!

L'any 1714 perdérem la guerra. L'any 2017 ens varen tallar la victòria amb l'espasa  de la humiliació i la presó fem de les derrotes les noves fites. Marcarem la passera de la nova patria amb la flor groga de l'esperança. Marxarem forts i valents  pels camins del nou futur. Creuarem rius i riuades de gent que no vol que hi passem, que no vol que  continuem. Les amenaces mal amagades ens arribaran d'arreu. Anirem sempre amb el cor preparat pel combat  i el cap per el raonament dialogant. Tenim la paraula, tenim les paraules de pau i serenitat, però ningú ens farà  renegar del nostre passat. Ningú ens farà no expressar el nostre sentiment i anhel d'un estat lliure, independent i català. Ramona Arimon i Mestres

L'ésser humà és el càncer de la naturalesa. Hi ha persones que són com un càncer,  són paràsits malignes. La seva funció és desenvolupar-se  sobre els cossos d'altres. No aporten riquesa sino devastació. Al principi aquesta invasió és subtil,  no te n'adones, però s'expandeixen lenta i inexorablement.

Sota la màscara es revela la disfressa. Els ulls ignots no confessen les intencions d'aquells bandolers de la vida. Sota la màscara són homes respectables, sota la màscara són gent de bé, sota la màscara són honorables cavallers. Sota la màscara riuen maliciosament, sota la màscara escupen  el seu verí, sota la màscara maquinen les tretes més  perverses. I és per això que sota la màscara romandran.

De sobte, et vares convertí en un criminal, un perill pel poble  al que havies servit. El teu germà cavà la terra i t'amagà, però algú proper et va traí. I un disset d'octubre, la vida et varen manllevà.

Si no en saps res parla amb la Inés, si és del teu interès escolta a la Inés i si la Inés no te'n pot dir res, en un no res esbrinarà el que volgués.