Pensapoemes

Diuen que sóu al cel amb la lluna i els estels. Tant de bo pogués volar per ser més a prop vostre. Tant de bo, les gotes de pluja, els flocs de neu o les ventades al meu rostre fossin una carícia vostre. Tant de bo sabés que esteu bé i que ja no patiu. Tant de bo viatgés en el temps per canviar tot el que vaig fer malament. Tant de bo creguéssim que som mortals.

Acuérdate de mi, cuando las luces se apaguen y se baje el telón del escenario. Acuérdate de mi, cuando ya no haya regalos a repartir. Acuérdate de mi, cuando la mesa se recoja sin sobremesa. Cuando espere tu llegada  y suene el teléfono para aplazarla. Acuérdate de mi, cuando te busque desesperada. Cuando ya no salga en la foto de la charada.

Et diuen: Has d'arribar al cim. Tu mires cap amunt i fas veure que ho entens. El que no saben, és que no tens ni idea de com fer-ho. Vinga, perquè no comences a escalar ? Camines rodejant aquell monstre, si monstre, per a tu, ho és. Quan tens  forces, cerques quin potser el millor camí. Et sents culpable per no trobar la resposta. I t'enfonses per ni tan sols haver fet una passa.

  Musa La Musa del poema me ha abandonado. Las palabras no fluyen en mi cabeza, las oraciones se escapan inconexas y las historias son secuestradas por fantasmas de la escena. Escribiré una carta a Calíope, llamaré a Euterpe y buscaré a Terpsicore. Quizás ellas me enseñen el camino de la creación en el universo de mi   imaginación.  

No pots girar el cap,  una nit pots ser tu. L'enemic existeix i és a prop. Aquest no és un conte de fades, tu ets la presa fàcil  i algú ha sortit de cacera. No hi haurà pietat, les bèsties s'abalançaran sobre teu. La sang de les teves profundes ferides  donarà vida a les teves mans  per fer que les destrals converteixin la víctima en botxí.

Rebusco dins la meva bossa  a veure si hi trobo una mica d'anissos d'amor, perfum de joia, petons de xocolata, carícies de seda  i pólvores de mel. Vaig a comprar!

L'any 1714 perdérem la guerra. L'any 2017 ens varen tallar la victòria amb l'espasa  de la humiliació i la presó fem de les derrotes les noves fites. Marcarem la passera de la nova patria amb la flor groga de l'esperança. Marxarem forts i valents  pels camins del nou futur. Creuarem rius i riuades de gent que no vol que hi passem, que no vol que  continuem. Les amenaces mal amagades ens arribaran d'arreu. Anirem sempre amb el cor preparat pel combat  i el cap per el raonament dialogant. Tenim la paraula, tenim les paraules de pau i serenitat, però ningú ens farà  renegar del nostre passat. Ningú ens farà no expressar el nostre sentiment i anhel d'un estat lliure, independent i català. Ramona Arimon i Mestres