Pensapoemes

En un temps infernal, uns àngels sufocaren  les flamarades d'en Llucifer. No tingueren ales, sinó mànegues. Salvaren vides que tornaren de les aigües. Retiraren runes i arriscaren els seus cossos. Aquells herois sense nom, també varen lluitar  per salvaguardar els nostres ideals. També varen ser empresonats i torturats. També varen fugir cap a la llibertat. També varen morir en el front  o afusellats sense dignitat. I amb ells també els hem de recordar i lloar.

Escriurem un llibre amb la llengua  dels nostres avantpassats on relatarem la nostra història com a poble català. el drac alat no treurà foc pels queixals sinó garnaldes de roses roges a dolls. Santa Jordina les recollirà i com estendard les enarborarà.

La República no pretén  provenir d'un ordre diví. La República és una obra majestuosa i humana. Aquesta, defensa que ningú ha d'estar per sobre d'un altre i que tots i totes som germans i germanes. La terra és de qui la treballa, de qui la pateix i de qui la gaudeix. La terra és del poble sobirà. La República fa a tot ciutadà  partícep de la lluita per abolir  el poder abusiu dels governants i per preservar la seva legitimitat, a prova de corrupció,  construeix una separació en l'exercici de les seves institucions. Aquesta es construeix en fonaments d'uns drets humans  de les persones com a iguals i la implementació holística de una justícia social. La República només es pot esdevenir si és humana.

Cerco la pau que em lliura l'olor  que esclata quan la pluja cau  en els sòls eixuts. La rosa dels vents em salva  de les taques lluminoses que em priven d'albirar  el camí del meu destí. I resto a l'empara de les forces magnètiques  d'una brúixola que lluita per no embogir.

La teva irreverència no implora clemència. La teva independència no esdevé conseqüència. La teva resistència es transforma en resiliència. La teva autosuficiència demana paciència. Ets ciència.

Veig com les meves germanes  són assassinades de totes  les maneres  inimaginables. Veig com les meves germanes  són torturades sense pietat, brutalment violades  i colpejades fins la mort. Veig com són imposades a vestir sense lliure albir, forçades a abandonar la seva llar  i deixar la seva terra natal. Veig com les que sobreviuen  passen penúries i mal viuen en una presó fantasma. Veig com la llibertat és absent.

Sonen unes notes amb melodies intelestel.lars. Sonen unes notes inhòspites. Dansen indecises voletejant  davant de  forats de cuc. Notes porugues d' endinsar-se en altres dimensions desconegudes. Sons que traspassen l'ànima  com si formessin part del teu gènesi. Fils de sons en notes gravades  en un papir universal.