Pensapoemes

Ella des de les seves connexions neuronals feia temps que no restava amatent  a una envestida de l'amor sorprenent. Aquella utopia resseguia les esquerdes  del seu imaginari per no formar-ne part. Les seves hormones en continua transformació  s'havien trobat en un atzucac del que tampoc en sabien recular. En aquell laberint mental li fugien els pensaments, pensava que pertanyia a un altre món  o potser només s'havia construït una presó  per salvar-se d'un perill desconegut. Tanmateix, restava amatent  a un canvi de viratge. 

La vida és una lluita constant  dels éssers vius per sobreviure. A vegades em som conscients  i unes altres fem giragonses  sense solta ni volta. L'inescrutable misteri de l'origen  de la creació fa que cerquem quelcom que ens apropi a l'última veritat. Però realment ens sentiriem complaguts, si se'ns revela la gran resposta holística? O precisament tot és fabricat  com la gran maquinària d'un rellotge on tot encaixa i funciona a la perfecció i no ens qüestionem el perquè... Tota criatura té un motiu d'existència  encara que no el coneguem i no el comprenguem. Res és a l'atzar.  Ens enganyem si ho pensem.

L'amor dels nostres cors  ens guia a la recerca de la felicitat i ens porta pels camins de la vida  amb una bella poesia a les mans. El perfum del petricor  ens fa levitar i observar  la transformació de la mare terra  en el seu misteri per engendrar  tot ésser vivent aquí i allà. A l'horitzó des de el Zenit al Nadir mostrem unes pinzellades multicolors. I com ànimes viatgeres, cadascuna amb el seu dir ens hem trobat avui per fer brollar la melodia dels mots  que de forma natural dansen pel poema. Banyem-nos doncs en l'encanteri  com dones d'aigua que som! Dues veus, una del Vallès, l'altre maresmenca  i en la pau de saber-se veritat s'han trobat també per cridar  als quatre vents i amb tota llibertat: Ja n'hi ha prou de malmetre la terra, i aniquilar la infantesa de dol i fam!  Si us plau, pareu la guerra! Núria Garcia i Gemma Arimon

El agua mana de mi tierra como la sangre de mi cuerpo. Las gotas de lluvia me inundan y sumergen en el oceáno. El viento me sacude y balancea como una hoja seca ligera. La lluvia y el viento me envuelven golpeándome contra la tierra. Y siempre regreso a mi tierra, tierra húmeda dónde reposo  y brota el agua  como la sangre en mis venas. Gemma Arimon i Mestres 

No permetem que ningú ofegui la nostra flama. L'enveja traïdora cobreix amb un vel els nostres ulls perquè molts ignorem  la llum que es desprèn d'ella i que ens guia enmig de la foscor. Atiem el foc amb molta cura perquè una ventada no el faci desaparèixer. I lentament, d'un magnífic i sol foc poderós  neixen les flames rebels  i trotamons que viatgen i enlluernen els indrets més llunyans  a la recerca de la desitjada llibertat, on el cel rogenc de l'horitzó  és fon amb l'escalfor del nostre cor.  

Poesia en crisi Si un poema hagués de reflectir  una representació del món actual parlaria de... Ambició, enveges, furts, odi, guerres, destrucció, morts. L'home poderós en la seva prepotència i omnipotència designa: Qui viurà. Qui es convertirà en mà d'obra barata. Qui es deixarà manipular en la ignorància o la conveniència. Quina informació veraç o no, arribarà a la ciutadania.  La línia entre el bé i el mal és difusa. Religions corruptes, sectes ocultes. Capitalisme feroç. Consumisme frívol. L'intel·lectual supremacista sense escrúpols  crearà una maquinària divina  que esborrarà les falses imperfeccions de la natura i així serà quan l'ésser humà carnal esdevindrà  una computadora absent d'ànima espiritual.    Gemma Arimon i Mestres 17 de Juny del 2025

No mereixem viure? Estimar als nostres semblants. Ser part del món que ens envolta  i contribuir a la història col•lectiva. Som una espècie que mata per plaer o ambició de poder. La ceguesa interessada d'alguns  explota i destrueix,  indiscriminadament, la mare natura. El nucli de la humanitat es troba en perill imminent. Quan l'atzucac de la moral  reposa sobre la banalització del mal, hem de deconstruir-nos i cercar noves fites lliures  de càrregues contaminades.