Pensaments

Feliç Recordo  quan  sóc feliç,sé quan sóc feliç.Que feia,amb qui em trobava.Aquesta és una emoció més i com a tal ,temporal i recurrent,però  és la mare de les emocions.Diuen que si no has estat desgraciat no saps que dius quan  parles de que ets feliç.Vius dels records que et van fer feliç i anheles nous moments que t'ho tornin a fer sentir.

Viu Mentre siguis viu ,viu!Hi haurà moments que et sentiràs mort, però no ho seràs.Enganxa't a la vida!Agafa't a qualsevol expresió d'ella,al més petit detall per més insignificant que et pugui semblar ,perquè tot és vida!La vida ens envolta,perquè si no hi ha vida no pot existir la mort.

Els innocents El món el governa el mal en una lluita constant amb el bé.Pocs són aquells que arriben al poder o l'èxit amb les mans blanques.Tot és hipocresia per la supervivència i l'ambició.La humanitat no té res d'humana.Els humans no som millors que la resta d'animals,som diferents.L'home és un assassí implacable  per sobreviure amb els altres i amb els seus.

El cor trencat El meu cor és com una flor,es nutreix d'amor i creix poc a poc.Ell s'obre temerosa i esplèndidament.Dóna tota la seva bondat i escalfor.Les inclemències del temps li passen factura, però ell es manté allà lluitant i esperant.Esperant i lluitant.

  L'Esteve Per molts anys que visqui, mai et podré oblidar, ni deixar d'estimar.Per a mí ho eres tot i de sobte et vas convertir en res.No he trobat ningú com tú ,eres únic.Recordo el teu amor incondicional i entregat i les teves quasi imperceptibles febleses. La teva memòria sempre viu dins meu.Ets la meva esperança.

Les llàgrimes Les llàgrimes broten dels meus ulls,m'alliberen de la presó de la meva ànima.A vegades esclaten de sobte i unes altres lentament. Sou les meves companyes fidels i sinceres,no em decepcioneu. Doneu cos a les meves emocions.Em miro al mirall amb els ulls anegats i em despullo.

Els núvols Sempre alçava el cap i guaitava els núvols.Cercava respostes que mai apareixien,però ella no abandonava aquell ritual.Acostumava a llegir-los observan les seves figures familiars.Ells modificaven les seves formes i colors segons el que els envoltava.Ella s'emmirallava amb total allò, l'ajudava a oblidar i transportar-se a una altre dimensió.

Tinc por.Tot és fosc.No puc aturar-me,algú em segueix en la penombra.Camino de pressa sense córrer.No veig a ningú tanmateix sento una presència.Temo que qualsevol canvi de comportament o moviment pot suposar la diferència entre la vida i la mort.Sóc en aquest fil tan prim.

Les fulles Tendres i verdes.Vestiu els cossos despullats i els abrigeu.Lleugeres i fràgils soles.Juntes poderoses.Necesiteu del vostre esquelet tant con ell us necesita a vosaltres.Viviu amb esplendor i moriu en silenci sense prolegòmens.Seques i grogues.

La mort Estranya visita inesperada.Podem programar-ho i planejar-ho tot,però ella és una fugitiva del temps.Mai l'escoltem.És la nostra ombra ,la que confía en el moment més insospitat per tornar-se present.No la pots fer fora.Ella es converteix en el jutge i executor de la nostra vida.

El gran arbre Plou i corro a buscar aixopluc a sota un gran arbre.Sospiro, tinc una sensació de tranquilitat perquè ell té cura de mi.Allà em trobo,amagada a dins del seu espai vital i no tinc por perquè noto la seva protecció, com si les seves branques s'atansesin per cobrir el meu cos.La pluja es cansa i jo m'acomiado de tu.Tornaré.

Els estels Baixa el telò i allà romanen com cada vespre.Llunyans tanmateix grandiloqüents.Alço el cap i fito tants com puc abastar.El seu resplendor em colpeix i m'intriga.Intento desxifrar la seva llum. Em calmen.

L'avarícia Aquella ambició irrefrenable que dirigeix tots els teus actes.Ets un monstre afamat.Prens i et menges tot el que veus.Mai ens tens prou.La teva ànsia de possessió no coneix límits, ni té escrúpols. Sempre  estàs insatisfet , tant és el que robis i acumulis en el teu ventre foradat.Ets perillosament insaciable.

L'enveja Et disfresses d'amabilitat, tanmateix quan  ningú se n'adona claves el teu punyal.Ets l'artista de la ridiculització de l'altre i t'alimentes dels cecs que et segueixen i riuen les teves gràcies.Sempre vols i fas per mantenir un estatus de poder.Podràs aconseguir submissió i tambè una dubtosa admiració,però molt endins teu sabràs que l'enveja és el teu mal.

Enyoro la teva mirada fosca i penetrant i com a vegades somreies amb tendresa posant els teus ulls sobre el meu rostre.Em manquen les nostres fortes e intenses abraçades.Recordo les teves caricies inesperades.Els teus petons eren dolços com la mel i perduraven als meus llavis.Em manques.

L'angoixa El món s'atura.Canvio d'escenari.Em falta l'aire,m'ofego.Obro la boca de bat a bat.Tot es paralitza menys la meva agonia.No puc respirar.El temps és etern dins meu.Espero desesperament que la porta s'obri i deixi entrar l'alè de la pau.

El vent Apareixes d'una revolada,m'envoltes amb un gran rebombori i no sé qui ets.Em regiras els cabells sense demanar permís.Insolent!Trenques l'ordre establert.Em dius colpejant la meva cara,sóc aqui!Em prens la calma per despertar allò adormit.De sobte,clarifiques la meva ceguesa.

Què amagues?No tens res d'extraordinari.Ets fred.T'examino. Ai, em surt sang! M'he punxat el dit.Has estat tu!A més de lleig, ets perillós.No et vull!No sé perquè no puc desfer-me de tu... Passen els dies i tu creixes desafiant.Un dia, quan et rego,veig un petit manyoc de la teva carn.Decideixo vigilar-l'ho.Transcorre el temps, sembla que el manyoc vol obrir-se.Ni me n'adono que guaito la sang que em vas pendre ara me l'ofereixes.Et desplegues grandiosament i espectacularment.M'acosto i oloro una flaire embriagadora.T'observo,ets preciosa i t'anomeno rosa.

L'alè Mentre em quedi alè ,viure!Si cal,m'arrossegaré per terra.Lluitaré!No importa si ningú em veu,jo seré allà cridant.Encara que em trobi només amb mi mateixa.Encara que m'inundi la més profunda obscuritat ,mentre em quedi alè,viure!Obriré els ulls i exclamaré : Sóc aqui i encara tinc alè!

Per sempre Vaig arribar a creure que allò era per sempre.Que equivocada estava!Només allò veritable ho aconsegueix ser.És tot un enigma com algú perdura en la teva vida.Busques respostes que et generen més preguntes.No entens res i xiscles,per què?Per què?

El somni Les parpelles se'm tanquem lentament.La son traïdorament em conquereix i m'adormo.Somio.Sóc liure.Puc anar on i ser el que vulgui.Sóc feliç.La seva màgia fa que tot això sembli de veritat i ho visc amb tanta intensitat!En aquesta realitat tot és possible.Em sento segura e invencible.Em desperto.

El temps El temps pasa sense adonar-t'he d'una revolada!Hi és, però no el veus.No té pressa, ni té pausa.No pots posar-l'ho a l'hora com els rellotges i moure les agulles a la teva voluntat.Et recompensa o castiga sense jutgar.Ell és el senyor del teu destí.

El sol Els meus ulls et busquen,em dones pau.La teva llum m'envolta i atrapa.La teva calor em reconforta.No t'allunyis!Ets gloriós.M'encises,t'adoro.Et venero.Quan no et puc veure em penseixo com una flor.Sóc la teva flor que creix cap a tú i s'obre davant teu.

La foscor Es fa fosc,no tinguis por! Encara que no vegis el camí per tornar,hi  és,no tinguis por.Jo tindré cura de tu,no pateixes.Encara que no escoltis res ,no t'aturis!Endavant,sempre endavant!Si et caus ,aixeca't,no tinguis por!Arribaràs a on sigui,ho faràs,no tinguis por!

El tremolor Els nostres cossos es fregen,sento tremolor. Em despulles amb la mirada,sento tremolor. T'acostes poc a poc i ja sento tremolor! Un tremolor que m'espanta. Un tremolor que m'emociona. Un tremolor que em regira l'esperit.

El llindar "Quan creus que ja no pots patir més ,el teu llindar s'expandeix i quan penses que allò mai tindrà fi en un sol instant es trenca el cercle i sense voler ,ni adonar-te'n comença un nou temps."

El somriure Contemplava la seva cara i cercava el seu somriure.M'esquivava.Estava tant a prop i alhora tan lluny.Desitjava esbrinar els seus pensaments per acostar-m'hi.Era com si hagués d'escalar un gran mur i no sabia l'alcada.Una vegada allà dalt potser no m'agradaria el que veiés a l'altre costat.Jo només desitjava el seu somriure...

El camp de blat i roselles Recordo aquell camp, ja només viu dins meu. Erem feliços. Res ens feia gaudir més, que endinsar-nos en ell. Les espigues ens acariciaven. Ens sentiem protegits i segurs, amos d'aquells instants solitaris. Buscavem un indret ben amagat, ens creiem poderosos, era el nostre moment, reposavem damunt aquell llit. Miravem cap l'immens cel blau. Giravem els caps, ens trobavem rodejats, d'aquelles flors vermelles, eren fràgils com nosaltres.

T'estimo boigament Ets a tots els meus pensaments,no em puc al.liberar de tu. Ets trobes sempre present. Quan m'atreveixo a fugir tornes aparèixer sense més ni més.No entenc que m'has donat... Ets un bruixot. Em tens lligada amb un fil de brebatge exquísit e inquietant.

La terra humida Camino damunt teu ,no et queixes.Deixo la meva empremta al teu rostre que em delata.Desprens incertesa en cada trepitjada,demà potser ja no diràs res.M'agenollo sobre teu per reposar les meves mans i sentir el teu tacte llefiscós i tanmateix agradable.Avui ets manejable,només ara puc apropar-me a tu.

La pluja La pluja camaleònica.Ella pot ser una dolça amant acariciant-te suament la pell.Pot enfurismar-se i colpejar-te amb ràbia i no donar-te treva.Pot ser la teva salvadora i regalar-te la vida i tambè provocar-te la mort.Ella és capritxosa,ella és màgica,no saps quan ni com apareixerà.

El bosc Sobrevolo el colossal bosc que s'erigeix a la llunyania.Planejo endinsar-m'hi.Et saludo.Dono la primera petjada mirant enlaire recordant on era abans.Abaixo el cap fent un reconeixement del meu voltant.Arbres silenciosos em reben,tanmateix sóc jo la que gaudeixo de la seva presència.Em sento afortunada.Trepitjo amb seguretat i pau les despulles d'aquells gegants.Gegants que m'estaven esperant.

L'oceà Fixo la mirada cap el teu fals infinit,em relaxes.Hauries de fer-me por ,mai en tens prou ,la teva calma no és mantindrà en el temps i de sobte et tornarás un gran monstre afamat.T'admiro.Ets imponent.Et transformes quan i on et ve de gust.Mai et conqueriran, il-lús el que s'ho cregui.

La  papallona Com  un ésser  tan fràgil  pot ser tan majestuós? Ventes les teves fines ales de paper de fumar amb una màgia invisible.Veig com reposes a l'atzar a prop meu i com si m'intento  apropar més fuges sense ni adonar-me.Els teus colors dissenyats estratègicament m'encisen, m'enamoren i et segueixo amb la mirada.

El tren Puja al tren!Seu!Observes els rostres del teus companys de viatge,la majoria callats i absents.Intentes endevinar que pensen o senten ,però es torna una tasca estèril.Tots asentants i cadescun amb una actitud diferent.Compartim trajecte ,res més.Cada dia veus les mateixes cares com apareixen i desapareixen.

La solitud La solitud a vegades desitjada, però no esperada.Molts parlen de tú ,però realment et coneixen?Saben que s'ha sent quan et trobes sól de veritat?Quan la teva única companyia ets tú mateix.Si, pots pensar que no et fa costat ningú ,però no és el mateix.Parlem de la solitud més profunda ,de la real,no de l'imaginària.

L'amor És curiós l'amor.D'on surt? Dels indrets més insospitats,dels moments més inesperats.Et domina,et porta als llocs més emocionants i t'arrossega als més tenebrosos.És una adicció,una vegada la proves no t'hi resisteixes.És inimitable,fingirás tenir-lo.Et farà feliç i desgraciat quan ell vulgui.Un cop l'hagis conegut no suportaràs l'idea de perdre'l.És infinit.És indescriptible

Les guspires Tinc fred!Encén el foc.Les guspires es posen sobre meu amb ràpidesa i delicadesa.Estiro els braços ,obro les mans i les apropo.Sento l'escalfor que es propaga a la resta del meu cos.Sóc feliç per uns instants,estic agraïda.Puc ser complice d'aquella gran força que m'envia espurnes de la seva bellesa i autoritat.Li pertanyo.Cada vegada m'acosto més.

La llum Busca la llum si no la tens o no la trobes.Busca-la!A vegades és petita,unes altres està dispersa,unes t'enlluernen,altres es troben amagades,però hi són.Si ja la tens ,cuida-la!Si l'has vist,segueix-la!La llum pot ser el més insospitat,pot no brillar com esperes,tanmateix no deixa de ser llum.Aquesta et guiarà i t'embranzirà.

L'aranya L'aranya poderosa caça les seves preses sense desplegar cap mena de violència i espera.Les atrapa en el seu gran entreteixit i observa com lluiten sense cap posibilitat d'escapar.L'aranya enigmàtica llança els seus fils i elabora la seva gran terinya mortal.Tot als nostres ulls ho fa sigilosa i tranquilament.

Fantasmes,n'hi ha tants!Què són?Qui són?Sempre són al teu costat fent-te companyia,no t'abandonen mai.Pots fer veure que no els veus,que no els sents,que no els escoltes, però ells romandràn allà.La nostra ànima lluitarà o no ...Ens mantindrem en una closca protectora o deixarem que s'apoderin de nosaltres?

La boira Envoltada de boira.Em trobo estranya.Mai un buit tan gran ha contigut tant.Em sento cega i sola,però no és real.No és fum ofegant, és boira flotant.No pots atrapar-la.No pots córrer cap a cap banda.Acompanyada en un món ocult,fa esgarrifar,però només és boira.És freda,m'entrego a ella,nomès és la boira.

La flama Sembles fràgil i ho ets!Una ventada et pot apagar i un ofec tambè. La teva llum encisa,sembla que cremarà per sempre més. Ets forta ,tens el poder de arrasar amb el que trobes si se t'acosten massa. Ets càlida ,consoles i abrigues als més desconsolats i necesitats. Quin gran misteri dins la teva divinitat!

Avui tornaré a néixer, si, ha de ser avui! No puc esperar més.No haig de mirar enrere, res em pot distreure i destorbar. Tinc tanta feina... Necessito oblidar tot allò que m'entrebanca, ser una desmemoriada. Tant és per a on o com començi, el més petit moviment serà vàlid. Desperta, ja!

Teva Mira'm! Si, mira'm, un sol instant, com mai ho has fet. Cerco els teus ulls, ells potser em diran la veritat.Vull trobar-la? M'imagino un gran miratge on tot és com sempre he desitjat, on representes tots els meus somnis. Què amaguen els teus ulls? Com abastar tota la teva ànima?Com dir-te que sóc teva!Si, teva, tota teva.

La llibertat -Ets lliure? -I tant! -Has nascut on i com has volgut? -Doncs no,però això no ho he decidit jo. -La teva infància ha estat com hauries desitjat? -Sí -I la teva adolescència? -Home, aquesta étapa és de rebel.lió... -Bè,i què s'ha n'ha fet de tot allò que reclamaves? -He crescut -Crèixer no és renunciar, és lluitar amb totes les eines a l'abast per assolir la teva creença.

La felicitat Algú em pot explicar que és la felicitat ? Com s'aconsegueix ? Diuen que la felicitat és a dins d'un mateix que tant és el que t'envolti,mentre tu conservis la teva serenitat podràs obtenirla. Permeteu-me que ho posi en dubte...Sí, tens condicions de benestar social pot ser cert,en un món equitatiu podem desenvolupar les nostres habilitats.La felicitat és un luxe.Els "pobres" han de conformar-se amb la tranquil.litat

L'enyorança T'enyoro.Em sento buida,només m'omplen els records,visc d'ells.Tenim dues vides,la que ja no és i la que està sent.Potser hi ha gent que arriba a oblidar i crea una nova realitat de veritat,però jo t'enyoro. Somio amb tu.Em desperto inquieta adonant-me que allò no forma part del mateix món on crec existir,encara que mai sortiràs del meu cap,t'enyoro.

El destí Què és el destí? Alguns diuen que és el que fem,i el que no fem?El que no fem tambè ens dirigeix cap un sentit. Altres diuen que ja está escrit,aleshores som lliures? I per uns altres hi ha un èsser superior que el decideix. En tots els casos mai podrem comprovar-ho i això podrà provocar-nos una certa angoixa per uns ,una pasivitat per altres i una temeritat per uns altres.

  L'embruix Et miro i em pregunto que va ser el que em va enamorar de tu Potser, la teva mirada? Aquests ulls penetrants que et despullen l'ànima sense voler. O la teva manera d'agafar-me per la cintura suament i lentament? T'observo com et mous i sempre em sembla que sigui el primer cop que et veig. No desitjo saber-ho, trencaria la màgia que m'embruixa

Esvaït Com una petitesa pot ser tan profunda? Com una grandesa pot ser tan ínfima? Com la solitud pot ser tan immensa i alhora sentirte d'alguna estranya i curiosa manera acompanyat? Fugir !Vull fugir de tot i de tothom. Esvair-me en la incommensurable foscor.

Les escales Vaig pujant les escales,pas a pas meditant cada alçada de cama  on em portarà.No sé on vaig,no sé perquè pujo però ho faig. Què espero o desitjo trobar?A on vull arribar?No tinc por,segueixo pujant,mentre hi hagi esglaons.Penso:aquest serà l'últim.Alço el cap enlaire i em moc cegament